24/12/2011 |
Programa: OBC. Director: Kirill Karabits
Lloc i dia:Auditori
Algunes tradicions alienes actuen de forma similar a les espècies invasores que aniquilen la flora i fauna local, i d'altres poden ser assumides sense efectes nocius. En moltes contrades el ballet El trencanous de Txaikovski és un punt fix en les festes nadalenques per la suma d'una història apropiada i una música deliciosa i colorista, sobretot en el més episòdic segon acte. Aquest és el que va oferir l'OBC en un Concert de Nadal a càrrec de Kirill Karabits, un altre jove valor de la batuta (com els Jurowski, Sokhiev, Petrenko et alia) sorgit de l'extinta esfera soviètica.
El director ucrainià va servir un Txaikovski directe i efectiu, sense artificis alambinats, d'una seca contundència en alguns moments i fidel a l'exuberant escriptura orquestral.
Les dues Gymnopédies de Satie orquestrades per Debussy van fer de pòrtic de les peces centrals del programa, pòrtic peculiar perquè el seu món anímic està a anys llum tant de Txaikovski com de Chopin. Després de córrer fa un any al rescat de l'OBC quan el solista previst va quedar afectat per l'innombrable volcà islandès, Nikolai Demidenko bé mereixia els honors d'una invitació com cal.
La no anunciada al piano Gymnopédie núm. 3 era clarament de circumstàncies, i va ser en el Concert núm. 2 de Chopin on Demidenko va fer valer una visió discutible –poques llums i ombres com a conseqüència d'una paleta dinàmica restringida– però coherent, servida per un fraseig introspectiu. La generositat nadalenca va afectar els músics, perquè Demidenko va oferir dues propines. D'una banda el Nocturn núm. 20 de Chopin, i de l'altra una sonata de Scarlatti. Karabits, pel seu costat, va oferir un tradicional Santa nit hollywoodenc.