Responsable ja de l'edició del 2005, Robert King tornava amb una visió dramàtica (temps vius, accents marcats, jocs dinàmics) per a l'oratori menys teatral de Händel, complementada amb petits talls a l'edició estàndard (com el cor Lift up your heads i el duet de contralt i tenor de la tercera part) que van abreujar els procediments.

El músic britànic es va implicar de valent en l'empresa, dirigint sovint de cara a la sala on hi havia repartits la majoria dels quatre centenars de cantaires voluntaris preparats per Joan Cabero i Pablo Larraz.

L'orquestra de The King's Consort va estar un graó per sota del rendiment de la recent Missa en si menor de Bach, amb un trompeta més imprecís i una corda menys cohesionada. Per contra, el cor va lluir el so nítid i la impol·luta afinació habitual de les formacions britàniques.

El capítol de solistes va ser desigual, amb dos noms també presents en la missa de Bach. Dolçor i fragilitat van ser els trets de la soprano Julia Doyle, mentre que el baix David Wilson-Johnson va oferir un cant més franc i comunicatiu. El tenor Joshua Ellicott va abordar amb flexibilitat les seves àries, i la contralt Hilary Summers es va rescabalar dels problemes d'emissió amb un sentit He was despised.