Lars Vogt va iniciar la Sonata D. 894 ‘Fantasia' d'una manera una mica torturada, quan els grans intèrprets la fan plàcida, cantable i transparent des de l'inici. Tal vegada era un parany per intrigar-nos perquè va anar obrint, pausadament, la porta del jardí de Schubert per deixar-nos-hi instal·lar durant quasi quaranta minuts. Amb els ulls clucs vam poder reviure tot el seguit de descripcions, records i sentiments d'aquesta obra qualificada com “de maduresa” en el programa de mà, tot i que Schubert havia complert 29 dels seus 31 anys de vida. Vogt és un pianista amb una visió personal de les obres. Havia començat el concert amb les Sis petites peces per a piano d'Arnold Schönberg, en què va semblar que les llavors sonores que ens proposava es desenvolupaven discursivament en la sonata citada de Schubert, quan històricament en tot cas en serien una simple destil·lació. Va enllaçar amb l'obra de Schubert el darrer acord de la breu obra de Schönberg, que el compositor indica “com un alè” i és com un so repetit de campanes que el compositor Benet Casablancas explica que reflectia el dol per la mort de Mahler, que s'acabava de produir.