CRÍTICA

El programa presentava una àmplia panoràmica sobre la producció operística de Händel, des de l'inicial Almira fins a la penúltima Imeneo, amb títols consolidats i dues rareses, el pasticcio Oreste i la serenata Il Parnasso in festa, que obrien la vetllada amb Jaroussky que posava el llistó a un nivell altíssim que no va baixar en cap moment. El contratenor va fer justícia a la miríada d'afectes de la música de Händel, ja fos el plany commovedor d'Orfeo en la citada serenata, la desesperació de Radamisto, l'exultació (a un temps insà) d'Ariodante o la dolçor de Ruggiero a Alcina.

Jaroussky no va estar sol, tenia al seu costat el luxe de l'Orquestra Barroca de Friburg liderada des del violí per Petra Müllejans, coprotagonista amb tots els honors de l'èxit. Porpora i Rinaldo van ser les propines abans que Jaroussky ens enviés flotant al setè cel amb un extàtic Ombra mai fu. I encara no n'hem baixat.