Cada any, quan es donen els guardons que han distingit els participants en el cicle Primer Palau, s'ofereix un concert amb la guanyadora de l'any anterior. En aquest cas va ser Beatriz Blanco, que havia destacat per la seva capacitat expressiva sobre una base tècnica acceptable. Enguany va mantenir la seva personalitat i en el Concert per a violoncel i orquestra, op. 85 d'Edward Elgar, que ens va oferir amb una eficaç JONC Filharmonia dirigida per Manuel Valdivieso, va excel·lir en els moments melòdics i expressius que la configuren però va estar menys brillant en l'allegro inicial del darrer moviment. En una peça afegida, El cant dels ocells, amb una primmirada i exquisida intervenció de l'orquestra, va refilar amb tot el convenciment. Havia encetat el concert amb la Suite per a violencel sol de Gaspar Cassadó. Cassadó va compondre aquesta peça més aviat per al lluïment virtuós de l'instrument, i Blanco es va decantar per extreure tot el sentit al Preludi-Fantasia inicial. El que es tractava de demostrar, ser una solista solvent mereixedora del guardó, ho va assolir amb escreix.