CRÍTICA

El tret que més sorprenia del concert que la Royal Philarmonic Orchestra oferia a la 28a temporada d'Ibercamera, amb un ple de gom a gom, era començar amb la Sonata per a violí i piano núm. 1 de Beethoven. La justificació era que hi havia dos solistes d'excepció: la pianista Maria João Pires i el director de l'orquestra en aquesta gira, Pinchas Zuckerman, que es va acreditar en la primera part de la seva carrera com a violinista. Cal pensar que bona part del públic no abonat devia acudir a la cita empès pel desig de veure aquests dos grans noms en directe. No van defraudar: l'exacte to que la Pires va desenvolupar en Beethoven rebia en els passatges més cantables el so pur del violí de Zuckerman, que es va mantenir en segon pla. La Royal Philarmonic Orchestra, una de les grans orquestres angleses, ens va seduir amb el Concert per a piano i orquestra núm. 27 kv 595 de Mozart. L'entrada dels violins amb un fraseig angèlic i el so homogeni dels quatre violoncels, reforçats per tres contrabaixos, ens duia a una excel·lència sonora a la qual corresponia amb un discurs ni fred ni intencionadament expressiu, sinó transparent, Maria João Pires. La segona part la va omplir la Simfonia núm. 7 de Beethoven amb una interpretació correcta però que no va aportar gran cosa tot i un Allegretto molt ben dit, i en què la direcció una mica brusca de Zuckerman va enfosquir en determinats passatges la brillantor de l'orquestra, que ara emprèn una gira europea amb el seu titular, Charles Dutoit. L'orquestra va oferir com a propina Les criatures de Prometeu, obertura per a ballet, de Beethoven, sense cap relleu especial.