Joventuts Musicals de Sabadell dedica aquesta temporada el seu cicle interessant de música clàssica de cambra a commemorar el 150 aniversari del naixement de Claude Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 1862-1918) i els cinquanta de la mort, el 6 de gener del 1962 a Barcelona, d'Eduard Toldrà.

El recital del baríton Enric Martínez-Castignani i del pianista Albert Guinovart va oferir cinc cançons castellanes del músic català i vint en francès del mateix Guinovart, de Debussy, de Poulenc i de Ravel. L'excepció la formaven tres cançons sobre poemes de Joan Salvat-Papasseït molt ben musicades per Miquel Ortega. El lied sempre és un difícil equilibri entre naturalitat i exhibició de facultats vocals propi dels que alternen el gènere amb l'òpera. Resulta més fàcil quan hi ha una manera de fer establerta en els casos de Schubert i Mozart que en d'altres repertoris. Aquest equilibri es va aconseguir plenament en les cinc cançons de Debussy i Le Bestiare, de Maurice Ravel, sobre textos d'Apollinaire.

També el Cantarcillo, de Toldrà, i l'Enamorat li deia, de Miquel Ortega, en van gaudir. Interessants, amb una part deliciosa d'escriptura i execució pianística, el cicle Le tout, le rien, un poema en tres parts- amb perles com “Une façon de prendre, qui serait / de cesser d'être soi dans l'acte de prendre”, del quasi nonagenari poeta de Tours Yves Bonnefoy, que va musicar Guinovart. Una mica bizetianes les interpretacions de tres peces de Maurice Ravel del cicle Don Quixotte a Dulcinée. Encara van quedar forces per correspondre els aplaudiments d'una nodrida sala amb la Chanson triste, de Duparc.