CRÍTICA

Amb un bon sentit de l'oportunitat, l'OBC celebra el bicentenari del naixement de Liszt, amb un programa, si no monogràfic, sí construït amb intel·ligència. Wagner, un dels músics que es van beneficiar de la generositat de Liszt, obria amb l'Obertura i bacanal de Tannhäuser. Des dels primers compassos va quedar evident el mestratge d'Antoni Wit: el tema dels pelegrins va ser exposat amb una equilibrada fusió de timbres i petites inflexions, accents subtilment marcats que mai trencaven la fluïdesa de la frase. Lluny de la microgestió d'esdeveniments en què s'ha convertit sovint la direcció orquestral moderna, el veterà director polonès aposta per un discurs ben estructurat on l'atenció al detall mai esdevé una excusa de lluïment narcisista. Així, els fogots erotòmans de la bacanal wagneriana van estar tan ben plasmats com la cavalcada desesperada d'El caçador maleït de Franck.