Cerca de crítiques

Enquesta

Un gran Vivaldi amb Stutzmann

23/8/2011 |

 

La contralt i Orfeo 55 exhibeixen a Torroella el seu domini d'aquest repertori.

Tota la bellesa de la música de Vivaldi va aparèixer en el vibrant concert que Nathalie Stutzmann i el seu grup Orfeo 55 van oferir la nit de diumenge a l'església de Sant Genís de Torroella. El geni del Prette Rosso va brillar en tota la seva esplendor tant en les peces orquestrals com en la interpretació de les àries que la cantant va desgranar amb mesurada emotivitat i demostrant amb la seva rodona i rotunda veu, encara que falta una mica de projecció, que és una de les poques contralts autèntiques del panorama líric.

Intensitat des del principi fins al final en una vetllada en què, bolcant el contingut del seu treball Primma dona, Stutzmann va compaginar amb habilitat la seva doble faceta de cantant i directora transmetent a l'orquestra, creada per ella fa tan sols dos anys, tota l'energia desplegada amb el cant. L'artista francesa va extreure tots els colors i matisos de la partitura vivaldiana, i va donar oportunitat de lluïment als magnífics solistes de la formació en un concert pletòric d'espectacularitat.

ELS 'CASTRATI' / Vivaldi va escriure molta obra per a contralt. En part per defensar una línia estètica pròpia en un moment en què els castrati eren semidéus i també perquè com a empresari dels seus propis projectes estalviava costos evitant la contractació de les estrelles que estaven de moda. El recital de Stutzmann va posar l'accent sobre la bellesa d'aquest repertori interpretat amb fluida naturalitat.

El Vivaldi més contingut, espiritual i dolgut va aparèixer en la seva veu amb la recreació del Stabat mater RV 621. Abans havia dirigit una esplèndida versió del concert L'estre harmònic RV 578 en el qual van brillar especialment els dos violins.

A la segona part va tenir més protagonisme la pirotècnia vocal. Stutz-

mann es va ficar el públic a la butxaca amb àries com la del lament d'Io sento in questo seno de l'òpera Arsilda Regina, la poètica Solventa il solde d'Andromeda liberata o la visceral Gemo in un punto e fremo de L'Olimpiade. La interpretació de la simfonia RV 725 de l'última òpera citada va provocar el deliri. Dos bisos van premiar un entregat auditori, a l'espera del concert d'avui amb el Winterreise de Schubert, però aquesta vegada amb Stutzmann acompanyada al piano per Inger Södergren.

C- L. R.
El Periódico de Catalunya