Oferta d'estiu i paisatge encisador
21/8/2011 |
Lloc i dia:Del 23-VII al 20-VIII-2011. Castell de Santa Florentina a Canet de Mar
Un dels al·licients dels "tour" que crítics i públic realitza a l’estiu són els paisatges on s’ubiquen els festivals com el del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar. En la seva tretzena edició ha tornat a comptar el suport fidel del Diari de Sabadell.
Vestard Shimkus
De la seva oferta entorn el cant i la música de cambra, cal destacar les intervencions dels pianistes Vestard Shimkus i Denis Zdhanov. Shimkus (30 de juliol) va oferir un extraordinari recital lisztià on va brodar els moments di forze i els d’introspecció amb una àmplia capacitat de matís. Té una gran intuïció musical i una tècnica que li dóna molta llibertat en la tensió rítmica, la sofisticació de textures i en la construcció dialèctica d’obres canviants com el Sonet 104 a Petrarca, la Sonata Dante i la Rapsòdia espanyola. Sens dubte, és un dels joves més ben preparats per a recitals d’una espectacularitat basada en els contrastos extrems de dinàmiques, color, registres del piano i tots els efectes en la línea del virtuosisme manierístic del segle XIX.
Denis Zdhanov
Zdhanov (13 d’agost) comparteix algunes característiques amb Shimkus però és antagònic en altres. Suavitza la percussió del piano i manté la cantabilitat en una poètica que l’atansa a Mompou dels Charmes. Especialmenten el joc de les ressonàncies. Desplega un portentós talent per als sons velats i els piani, generant ambients deliqüescents on llums i ombres formen part d’un discurs unitari i de gran varietat idiomàtica. Ho va demostrar a Evocació i a El puerto de la Iberia albeniaciana i a les Fantasiestücke Op. 116 de Brahms, abordades des d’una ascendència mozartiana i una pulcritud màxima. Tècnicament els seus trinats, atacs nets i el toc miniaturista arrodoneixen les sessions d’un pianista molt complet, de sofisticació intel·lectual en el discurs i que aborda programes de gran compromís, fins i tot en marcs estiuencs com aquest.
La gala tenors com a traca final
Com a cloenda (18 i 20 d’agost) es va oferir un populista i amè recital d’òpera, sarsuela i canzonetta amb tres tenors. Secundats per la mestratge del pianista Ricardo Estrada, no van faltar les bromes i l’espectacularitat (O sole mio, La tabernera del puerto, Granada, Turandot) i l’emotivitat. Josep Fadó va ser la veu spinto (Il trovatore, Cançó d'amor i guerra) amb un estil verista i el seu característic vibrato stretto, mentre que Ricardo Bernal va ser un líric de gran fraseig, facilitat en l'agut i domini de la sfumature (La bohème, Mèxico) i José Escobar un líric de cant intens i expressionista, veu ampla (Tosca, La pícara molinera). A destacar també la participació dels Mendelssohn Chamber Players (13 d’agost) amb quartets i quintets per a corda de Schubert, Mozart i Brahms.
Per cert, cal que el festival inclogui notes al programa per informar i formar al públic. També és una manera de mantenir-lo fidel. Altres festivals de pressupost i oferta similar ofereixen uns breus i didàctics textos musicològics sense grans despeses.
Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell
Agenda
Crítiques
