Quin repertori prefereixies que comentem a Catclassics?

Renaixentista i barroc Classicisme i romàntic Òpera i recitals vocals Segle XX i contemporània Qualsevol

Veure resultats

Del 30-VII-2011 al 19-VIII-2011.

 

 

En la seva vuitena edició i sota la nova gerència de Sonia Felip, el Festival Concerts de Mitjanit de Sitges va mantenir la seva integritat apostant pel piano, sense derivacions comercials. A més, no van faltar les tradicionals degustacions vinícoles a la mitja part dels recitals ni notes al programa. Llàstima que la presència de Liszt fós escassa i que aquest any tampoc s'oferís cap cicle liederístic de Mahler en ocasió del seu centenari.

 

El festival va aplegar joves valors nacionals com Judith Jáuregui (30 de juliol) que va enlluernar el públic amb empatia i un pianisme sensual, elegant. Va vincular A Franz Schubert de Cervelló als Planys de Mompou convertint-la en una paràfrasi estilística per la subtilesa i la digitació deliqüescent. Va defensar satisfactòriament la psicodèlica Fantasia Op 28 de Scriabin i L’isle joyeuse de Debussy amb una poètica propera a Rachmaninov, desenvolupant efectes tímbrics també compartits en les 6 danses romaneses i la Suite Op 14 de Bartók.

 

També van actuar altres joves de projecció internacional com Denis Zhdanov (4 d’agost) i Vestards Simkus (5 d’agost). Zdhanov comparteix algunes característiques amb Shimkus però és antagònic en altres. Suavitza la percussió del piano i manté la cantabilitat en una poètica que l’atansa al Mompou dels Charmes. Especialment en el joc de ressonàncies. Desplega un portentós talent per als sons velats i els piani, generant ambients deliqüescents on llums i ombres formen part d’un discurs unitari i de gran varietat idiomàtica. Ho va demostrar a Evocació i a El puerto de la Iberia albeniaciana i a les Fantasiestücke Op. 116 de Brahms, abordades des d’una ascendència mozartiana i una pulcritud màxima. Tècnicament els seus trinats, atacs nets i el toc miniaturista arrodoneixen les sessions d’un pianista molt complet, de sofisticació intel·lectual en el discurs i que aborda programes de gran compromís, fins i tot en marcs estiuencs com aquest.

 

Shimkus va oferir un recital parcialment format per Liszt on va brodar els moments di forze i els d’introspecció amb una estudiada capacitat de matís. Té una gran intuïció musical i una tècnica que li dóna gran llibertat en la tensió rítmica, la sofisticació de textures i en la construcció dialèctica d’obres canviants com el Sonet 104 a Petrarca, la Sonata Dante, la Rhapsody in blue i la seva pròpia Heartbeats of Astor Piazzolla, una obra excitant en la seva amalgama de recursos. Sens dubte, és un dels joves més ben preparats per a aquest tipus d’espectacularitat.

 

L’oferta pianística la van completar Eulàlia Solé (11 d’agost) i José Menor (19 d’agost). Àlex Vicens (13 d’agost) va participar, al costat de Petya Ivanova i el pianista Ricardo Estrada, en un clàssic recital d’òpera francesa i italiana. Va ser una sessió resumible en la distorsió del fraseig i de l’emotivitat per l’abús constant i groller dels aguts per arrencar els aplaudiments.