Cerca de crítiques

Enquesta

'L'Ocassione fa il ladro' de G. Rossini

'L'Ocassione fa il ladro', un bon enllaç amb Rossini

22/5/2003 |

 

FORMACIÓ: Orquestra de Cambra del Lliure
DIRECTOR: Josep Pons
DIA: 19 de maig
LOCAL: Lliure de Montjuïc

Ha estat un bon retrobament amb Rossini, el més àgil i divertit compositor d'òperes. L'occasione fa il ladro, l'estupenda coproducció entre el Liceu i el Lliure, ho ha permès.
El títol, pràcticament desconegut, és encertat, i més si es representa a la sala Fabià Puigserver convertida en el segon espai d'òpera de la ciutat, cosa que necessita Barcelona i que a partir d'ara ja és una realitat.
He de reconèixer la meva passió pel compositor de Pesaro. Va ser en l'òpera el que Mozart va significar per a la música en general; algú envejat per tots els creadors de la seva època, des de Beethoven fins a Stendhal.
I aquí tenim una prova d'això; una òpera composta en molt poc temps i que constitueix una successió d'àries, duos i concertants tots ells molt brillants i superbs. L'actualització dels espais i la posada en escena de Rafael Durán faciliten una correcta lectura de l'obra, sense necessitat d'afegir connotacions suplementàries ni més comicitat a la música.
La interpretació va ser més que acceptable. Rossini és un compositor dificilíssim, amb un mecanisme de rellotgeria en què qualsevol imprecisió o desajust salta a la vista, a l'oïda. Es va imposar la direcció segura de Josep Pons, que va treure profit d'una orquestra entregada i d'uns cantants amb diversos graus d'adequació als personatges.
És de justícia esmentar, a part dels principals intèrprets, les sopranos Ana Nebot i Mireia Casa, el tenor Jose Manuel Zapata i els barítons David Meléndez i Josep Ferrer.


Luis Polanco
El Periódico