Cerca de crítiques

Enquesta

Un Bach serè i profund

10/7/2011 |

 

Programa: Rachel Podger. Festival de Músiques Religioses i del Món

Lloc i dia:Claustre de la catedral de Girona

Rachel Podger va oferir al claustre de la catedral de Girona un doble recital dedicat a la integral de les partites i sonates per a violí sol de Johann Sebastian Bach.

 

Així, mentre el dimecres dia 6 de juliol es va poder escoltar la Sonata núm. 1 en sol menor, BWV 1001; la Partita núm. 1 en si menor, BWV 1002, i la Sonata núm. 3 en re major, BWV 1005, la violinista anglesa va deixar per al concert del dijous la Partita núm. 3 en mi major, BWV 1006; la Sonata núm. 2 en la menor, BWV 1003, i la Partita núm. 2 en re menor, BWV 1004.

En les seves interpretacions hi va haver sensibilitat, profunditat i una gran maduresa. També va mostrar una extraordinària finor en el traç de les veus, on és d'admirar la serenor i el rigor amb què va construir el discurs. Va ser admirable la gran varietat de registres tècnics i expressius de què va fer gala. Serveixi d'exemple la manera com Podger va plantejar el Presto de la Sonata núm. 1, i la Giga de la Partita núm. 2, amb una fluïdesa extraordinària i sense que res resultés atropellat ni forçat. O la solemnitat amb què va afrontar l'Allemande de la Partita núm. 1, que va contrastar de manera ponderada amb les danses més ràpides.

Això va fer que, en general, els contrastos entre temps lents i ràpids fossin sempre molt marcats, com va quedar ben palès en la Sonata núm. 2, en el pas de l'Andante a l'Allegro, aquest últim traçat amb una gran flexibilitat agògica i amb un rubato integrat de manera natural en la concepció de la peça.

Podger va extreure del seu instrument un so càlid i puríssim, posant els recursos tècnics i estilístics al servei de l'expressió i del sentit formal de les obres. Va oferir moments d'una sensibilitat deliciosa en la Sarabanda de la Partita núm. 2, i en l'Adagio de la Sonata núm. 3, de flexibilitat rítmica exquisida i contrastos dinàmics rics. Irreprotxables les fugues cristal·lines i transparents, i majestuosa la gran Ciaccona de la Partita núm. 2, que resplendeix tant per la seva imponent arquitectura com pels detalls, i que Rachel Podger va recórrer amb una delectació assossegada.

Josep Jofré
El Punt