ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El Madrigal en fa 60

10/7/2011 |

 

Programa: Cor Madrigal. Directora: Mireia Barrera

Lloc i dia:Cicle Orfeó Català. Palau de la Música

L'Orfeó Català va convidar el Cor Madrigal a celebrar els seixanta anys del seu primer concert dintre del seu propi cicle al Palau de la Música. L'ocasió va servir per homenatjar-ne el fundador i primer director, Manuel Cabero. Aquest va resumir l'esdeveniment com una festa entre amics, ja que, a part dels intèrprets, poblaven el Palau bona part dels més dels quatre-cents cantaires que han passat pel cor al llarg de tots aquests anys, i també bona part dels deixebles de direcció coral que han pogut gaudir del seu mestratge.

 

Cabero, en el parlament final en què van prendre la paraula diverses personalitats, va resoldre la disjuntiva amateur/professional dient que en l'ideari fundacional s'establia què calia per cantar amb professionalitat. Va esmentar la cofundadora del cor, la seva esposa i professora de cant Montserrat Pueyo i la col·laboració amb els també desapareguts Enric Ribó i Enric Gispert.

Pel que fa al concert, va mostrar un cor una mica cohibit –tan desimbolt quan canta a l'església de Santa Anna– interpretant obres d'Ireneu Segarra, Bernat Vivancos i Joan Cererols –tots amb forts vincles montserratins–, aquesta darrera amb la col·laboració de Galina Escobar, viola de gamba, i David Malet a l'orgue, i va agafar confiança quasi obligada en la segona part amb una obra apassionada de Benet Casablancas, Jo tem la nit, sobre un poema de J.V.Foix. Van venir després dos poemes de Miguel Hernández musicats amb delicadesa per Lluís Guzmán; una obra de Joaquim Serra, Capvespre amb un text de Carles Soldevila, encara dins de l'harmonia de les esferes, plena d'irisacions que van desgranar magníficament, i cinc obres de Xavier Montsalvatge que van comptar amb l'excel·lent col·laboració del pianista Emili Brugalla i la mezzo Marisa Martins. L'esclat final va ser una magnífica Les neus es fonen d'Enric Morera dirigida amb saviesa i energia per Manuel Cabero.


Jordi Maluquer
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet