Cerca de crítiques

Enquesta

Borratxera rítmica

17/6/2011 |

 

Programa: bcn216 + Synergy Vocals. Festival Sònar

Lloc i dia:L'Auditori

La dissort semblava perseguir la sessió inaugural del Sònar. A la baixa de Steve Reich va seguir la caiguda del cartell de qui havia d'ocupar el seu lloc a l'escenari, Carles Santos. A l'hora de la veritat, el que va prevaldre va ser la música d'un dels gegants de la composició de l'últim mig segle, l'obra del qual es programa massa poc a casa nostra.

 

En cartell hi havia Sextet (1984) i, en especial, una de les partitures cabdals del compositor nord-americà, Music for 18 Musicians, estrenada el 1976, l'enregistrament de la qual dos anys després va vendre 100.000 còpies. Les dues peces i el mateix concert exemplifiquen que, com correspon a un autèntic clàssic contemporani, la música de Reich no només ha superat la fase de ser defensada pel propi compositor i els seus col·laboradors per ser domini de tots aquells intèrprets interessats, sinó que està atraient també les noves generacions del món del dance.

Un inici un xic titubejant i una part central amb una lleu pèrdua de tensió no van desmerèixer la notable lectura de Sextet, però va ser en l'esclat d'aquesta veritable orquestra minimalista –terme útil, tot i que reduccionista– que representa Music for 18 Musicians, on es pot parlar d'entusiasme merescut. De fet, a escena hi havia 19 intèrprets, els instrumentistes de Barcelona 216 i el quartet Synergy Vocals, que van atacar aquesta hora contínua de borratxera rítmica amb una pulsació ferma i una energia sense defalliments, mentre que el clima hipnòtic generat encara subratllava més la força disruptiva de cada canvi harmònic i de cada variació en les fórmules rítmiques. Una magnífica inauguració.

Xavier Cester
Avui