Cerca de crítiques

Enquesta

Bosc sense arbres

15/5/2011 |

 

Programa: Der Freischütz.Director: Michael Boder

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Der Freischütz és més que una òpera, és la font cabalosa on va anar a beure la generació romàntica posterior, fascinada per la confrontació entre bondat candorosa i maldat demoníaca, entre nit i dia, tot dins un bosc poblat per criatures fantasmagòriques i servit per la música subjugant de Weber, que combina una extrema sofisticació instrumental amb vigorosos accents populars.

 

Set dècades després que el seu pare dirigís musicalment l'obra al Liceu, Peter Konwitschny presenta un muntatge molt per sota de les fites de Lohengrin i Don Carlos. Més que un capgirament dels tòpics romàntics, Konwitschny es conforma a fer comentaris irònics sobre una trama certament amb punts febles –la profusió de diàlegs va esmorteir, a més, el ritme de la funció–, i ni la impecable fusteria teatral ni la vistosa escena de la Gorja del Llop ni l'enginyosa pirueta final (que no revelaré) compensen la manca de visió global.

Acceptant cert dèficit de punch, la batuta de Michael Boder va diferenciar amb encert entre l'amorosiment de les escenes domèstiques a casa d'Agathe, la rusticitat vilatana i la ominosa densitat del cau demoníac dominat per Samiel, un Àlex Brendemühl de malèvola elegància. S'agraeix el detall, però era necessari que recités en català?

El timbre clar de Christopher Ventris aportava un apropiat lirisme a les angoixes de Max i contrastava amb encert amb els ferotges accents del Kaspar d'Albert Dohmen. Després d'un contingut Leise, leise, Petra-Maria Schnitzer va maldar per controlar, amb èxit relatiu, una veu massa endurida per a Agathe, mentre que Ofèlia Sala va ser una xamosa Ännchen i Matti Salminen un imponent Eremita immune al pas del temps.

Xavier Cester
Avui