Cerca de crítiques

Enquesta

Hogwood dirigeix Haydn a l'Auditori

Fórmula magistral

6/3/2004 |

 

Haydn: 'Simfonia núm. 104', 'Missa Nelson'. Ofèlia Sala, Maite Arruabarrena, Lluís Vilamajó, Josep-Miquel Ramon. Coral Càrmina. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Dir.: Chistopher Hogwood. Auditori, 29 de febrer.

La recepta no falla, per oxigenar, tonificar, perdre greixos i guanyar força vitamínica, res millor que el repertori clàssic receptat pels doctors Mozart i Haydn. I per subministrar aquesta medecina meravellosa, cal un apotecari que conegui les proporcions justes i les dosis adequades perquè la fórmula magistral faci el màxim efecte. Majestuositat, energia, elegància en el disseny de les línies melòdiques, claredat de textures, sàvia diferenciació de climes són algunes dels remeis que va aplicar Christopher Hogwood en el seu retorn al capdavant d'una OBC receptiva i de resposta àgil i que van fer de la darrera simfonia de Haydn una de les experiències més estimulants del que duem de temporada de l'orquestra.
Més interessant fins i tot va ser el tractament que Hogwood va donar a la Missa Nelson, tens, dramàtic, amb constants jocs de llums i ombres -en cap moment es va oblidar que estem davant una missa in angustiis-. Un quartet vocal liderat per una magnífica Ofèlia Sala -les imprecatòries vocalitzacions del Kyrie- i amb un Josep-Miquel Ramon posant noblesa al Qui tollis (Maite Arruabarrena i Lluís Vilamajó van assumir sense problemes el seu paper menys agraït) va compartir escenari amb una Coral Càrmina que despertava impressions contradictòries: un so potent i modulable, però pla, i, sobretot, perillosament descompensat en detriment de la meitat masculina, sobretot per una corda de tenors massa despoblada. Malgrat tot, és de desitjar que Hogwood continuï en el futur aplicant els seus aplaudibles remeis a orquestra i públic, la nostra salut ho agrairà.
Xavier Cester
Avui