Cerca de crítiques

Enquesta

Mort en públic

3/4/2011 |

 

Programa: Cavalleria rusticana/Pagliacci. Director: Daniele Callegari

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

La translació temporal de la trama d'una òpera no implica en absolut una relectura radical. El Liceu n'ofereix una bona prova en forma de Cavalleria rusticana i Pagliacci, dirigides per Liliana Cavani, reemplaçant, per causes ignotes, la producció de Richard Jones anunciada en el programa general. La cineasta italiana signa una il·lustració vàlida, amb un bon contrast entre la plaça rural –en el títol de Mascagni– i un tronat suburbi urbà –en el de Leoncavallo–. L'acció és explicada de manera tan primària com efectiva.

 

Marcello Giordani va afrontar el doble repte de Turiddu i Canio amb una veu que, si en el centre no té la màxima consistència dramàtica, posseeix un agut refulgent que no és en absolut contradictori amb un cant sempre sota control, anant de menys a més amb una intel·ligent dosificació de forces. El rebuig a tota grolleria expressiva o efecte lacrimogen va estar en sintonia amb la direcció musical de Daniele Callegari, que, amb temps àgils, va buscar més l'eficàcia dramàtica que la deliqüescència sonora. El cor va tornar a exhibir un exuberant estat de forma.

Ildiko Komlosi va ser una Santuzza de timbre generós que va passar de la humiliació al despit amb l'accent sempre apropiat. Aguts al límit del crit, vibrato exagerat: l'estat vocal d'Ángeles Blancas genera preocupació, però la seva potència dramàtica és tan aclaparadora que les reserves per la seva Nedda queden aparcades. Marco di Felice va ser un Alfio emfàtic; Ginger Costa-Jackson, una sensual Lola; Gabriel Bermúdez, un ajustat Silvio; David Alegret, un mel·liflu Beppe, i Josephine Barstow, una poc versemblant mamma siciliana, mentre que, després d'un pròleg poc brillant, Andrzej Dobber va ser un gris Tonio.

Xavier Cester
Avui