Cerca de crítiques

Enquesta

L'exaltació de 1782

28/3/2011 |

 

Programa: Orquestra de Cambra de Munic amb Till Fellner, piano

Lloc i dia:Palau de la Música

Va ser una bona idea contrastar els dos concerts per a piano i orquestra que Mozart i Haydn van escriure l'any 1782. Vam poder palpar la sofisticació poètica del primer i la franquesa expositiva del segon. Tots dos concerts, exposats amb gran mestria per Till Fellner, en un prodigi de bon gust, i la col·laboració
exemplar de l'Orquestra de Cambra de Munic, liderada pel seu concertino, Daniel Giglberger.

 

Van palesar que els concerts de piano de Haydn, com un dia passarà amb les seves òperes, són de primera magnitud i equiparables als de Mozart. Llàstima que dels onze concerts de Haydn, molt poc interpretats aquí, sigui només el darrer el que s'ofereix. Per altra banda, que lluny que queden els temps en què, agradablement sorpresos per l'Orquestra de Cambra de Stuttgart liderada per Karl Münchinger, quèiem en la decepció quan després ens visitava un conjunt rom com era l'aleshores orquestra muniquesa que dirigia Hams Stadlmair. Recreada el 1995 per Christoph Poppen, és ara un conjunt de corda impecable que sap reforçar-se triant bons músics quan precisen vent a les seves formacions.

Vam constatar que el primer fagot era el titular de l'Orquestra de Navarra i el primer oboè, amb una americana diferent, devia ser un cas semblant. Molt bé les trompes naturals incorporades. Van tocar la coneguda Simfonia núm. 40, de Mozart, amb la configuració original i, tot i augmentar les cordes, ens va sonar renovada, exquisida i ben diferent de les versions més ampul·loses que circulen. Amb tot, el concert ja havia començat bé amb la Simfonia núm. 85, “La Reina”, de Haydn.

Jordi Maluquer
El Punt