Cerca de crítiques

Enquesta

Reincidències

7/2/2011 |

 

Programa: Orquestra Filharmonia. Director: Dmitri Kitajenko

Lloc i dia:Ibercàmera, Auditori

Un grapat de duplicacions es van concentrar en aquesta sessió d'Ibercàmera. Sergei Katxàtrian tornava a la temporada que va inaugurar al novembre, la Filharmonia reapareixia després d'obrir Palau 100 a l'octubre i la infreqüent Simfonia Manfred de Txaikovski havia estat programada al desembre per l'OBC. Tampoc no va faltar a la cita la reincident protesta dels treballadors del bar de l'Auditori, incansables després de 5 mesos de vaga.

 

La bona impressió que havia causat Katxàtrian es va multiplicar en la seva impactant lectura del Concert per a violí núm. 1 de Xostakóvitx. En els dos moviments lents, l'extrema concentració del discurs i la capacitat de convertir el preciós so del seu Stradivarius en un fil quasi imperceptible van submergir l'oïdor en un món d'una desolació corprenedora. I, si bé en els passatges més febrils una mica més de sang no hauria estat sobrera, el jove violinista armeni no va fer curt en energia.

La Filharmonia també va millorar la desigual prestació de la seva visita anterior, tot i que en les primeres pàgines de la Manfred la resposta col·lectiva al temps pesant adoptat per Kitajenko no va ser unànime. El director rus no va tenir por de desfermar les cataclísmiques explosions sonores d'una partitura propensa a l'excés melodramàtic, i al mateix temps controlava les dosis de sucre en els moments més efusius. La propina va ser un retronant vals de Masquerade, de Khatxaturian.

Xavier Cester
Avui