31/1/2011 |
Programa: Obres de Brahms
Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell.
Obres de Brahms
Trio Alberia.
El primer concert de 2011 de la Temporada de Cambra de Joventuts Musicals de Sabadell es preveia un dels punts àlgids tant pels intèrprets com pel programa. Pels intèrprets ho era pels vincles amb la Simfònica del Vallès que no descuida el treball de cambra, fet beneficiós per l’orquestra i per la personalitat solista dels seus músics. Pel repertori, perquè són poques les composicions de cambra de Brahms que no sedueixin al públic. Especialment si és el Brahms que poematitza creant atmosferes l’essència de les quals està abocada a l’allargada –i sovint indefugible- ombra de Beethoven entesa com l’Alfa del compositor. L’Omega, en canvi, l’assoleixen els intèrprets. No obstant, ni Alfa ni Omega van tenir cabuda en un recital d’expectatives fallides.
Sense Alfa ni Omega
Sense comptar la Dansa hongaresa núm. 6 de Brahms oferta com a únic bis, la sessió va durar 55 minuts dels 90 estimables. Però el desencís va arribar amb la impressió de manca d’assajos: va haver-hi imprecisions (atacs, dobles cordes poc pulcres, lleus desafinacions, absència de clímaxs) però cap tan determinant com la superficialitat en l’articulació i el fraseig d’un violí amb poca presència. El so no era gran i no es va compensar amb un desbordament emotiu o l’exploració de la profunditat en el misteri, l’elegia i la fantasia evocadores del programa. Va ser una lectura rutinària, asèptica, molt poc sensitiva de la Sonata núm.3 i dels moviments centrals del Trio amb trompa Op. 40.
Certament, el Trio va arrencar amb més convicció que la sonata i, com aquesta, el darrer moviment va ser el més reeixit, entusiasmant; tot i que tenia poc d’Allegro con brio, en part per uns poc matisats sforzandi i crescendi. Tampoc els affetti i els verbunkos inserits en el llenguatge brahmsià van rebre ni el caràcter ni el color adients en cap de les dues obres.
Dins l’atonia general, més correcte va ser la prestació de Miguel Ángel Dionís al piano, com a motor del vertader canal constructiu de Brahms, i del trompa Juan Francesc Bertomeu, obligadament discret per qüestions de dinàmica i per emprar una trompa de vàlvules, més potent que la natural destinatària de l’obra.
Un agraïment
Feliçment Joventuts Musicals de Sabadell ha solucionat el dèficit de les notes al programa. Ho ha fet en la mesura justa en extensió i profunditat. Així ho comentaven alguns assistents. No obstant, caldria signar-les i equilibrar-ne les descripcions formals i històriques. Tot ajuda a arrodonir el bon prestigi d’una de les seccions més actives i serioses en l’organigrama català de Joventuts Musicals.