Cerca de crítiques

Enquesta

El moment redemptor

22/1/2011 |

 

Programa: Anna Bolena, de Donizetti.Director: Andriy Yurkevych

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Conviure amb la pròpia llegenda i la pressió de les expectatives d'un públic addicte al deliri col·lectiu no deu ser gens fàcil. Edita Gruberova no necessita demostrar res, però al mateix temps sap que no pot baixar el llistó d'excel·lència que ella mateixa ha establert. En aquesta Anna Bolena hi va haver un instant de màgia irrepetible, l'ària final, un Al dolce guidami eteri, amb aquests sons irreals marca de la casa. Va ser un moment redemptor amb una Gruberova alliberant totes les essències d'un art inimitable després d'una interpretació desigual, tot i llampecs de grandesa.

 

Descomptem un inici fred, petits titubejos o un registre sobreagut cada cop més endurit (però atacat amb un coratge quasi suïcida), però Bolena no ha estat ni és el paper més apropiat per a una veu que no té el pes apropiat en el centre i el greu per fer justícia a la imperiosa imprecació Giudici! Ad Anna! o al transcendental duo amb Seymour.

Les palpables dificultats aquí de la soprano eslovaca van ser més evidents pel contrast amb l'exuberant salut vocal d'Elina Garanca: l'homogeneïtat d'un instrument sucós de dalt a baix i la calidesa d'un cant expressiu alhora que musical predestinen, si res no ho torça, la mezzosoprano letona a la grandesa. Gregory Kunde va aterrar en l'últim moment per encarnar amb admirable professionalitat un Percy d'irreprotxable línia belcantista, més acurada que la de l'Enrico d'un Carlo Colombara més amenaçador que regi, mentre que Sonia Prina subratllava amb encert la filiació rossiniana de Smeton.

Rafel Duran va intentar farcir el que no deixa de ser un melodrama pur i dur amb comentaris sociopolítics (les càmeres de videovigilància), símbols inconseqüents (els corbs) i irrellevants apunts coreogràfics que no amagaven les limitacions de la seva direcció: acció convencional en un espai exigu tot i l'aparatositat del decorat, immobilisme del cor i greu error de càlcul acústic en situar sovint les veus massa amunt i massa lluny.

L'acomodatícia batuta d'Andriy Yurkevych va estar molt pendent dels cantants, no tan d'una orquestra de so ben gris, però sense ser l'obra mestra de Donizetti, Anna Bolena admet una lectura menys apàtica i un ritme dramàtic menys erràtic. Justament ovacionades, sort vam tenir de la reina coronada del Liceu i d'una princesa aspirant.

Xavier Cester
Avui