ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Al nord de París

20/1/2011 |

 

Programa: Orquestra de París. Director: Paavo Järvi

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El calendari pot jugar males passades. L'Orquestra de París tornava al Palau de la Música amb el seu flamant titular, Paavo Järvi, mentre a les parets encara ressonava l'eco del concert que encara no feia una setmana va protagonitzar el Concertgebouw: l'impacte d'una orquestra notable va quedar relativitzat pel record d'un conjunt excepcional. Seria injust, tanmateix, reduir l'anàlisi a aquesta comparació, ja que el concert de l'orquestra francesa va donar força joc.

 

De música gal·la, només en va sonar al començament –l'enèrgica obertura El corsari de Berlioz– i al final –el galop conclusiu dels Jeux d'enfants de Georges Bizet–. Per a la resta, Järvi va preferir el nord.

El Concert per piano núm. 2 de Txaikovski és aquell que mai es toca a causa de la popularitat extrema del seu antecessor. Una injustícia, perquè la partitura equilibra de forma brillant èpica i lírica, amb un inusual temps lent en què violí i violoncel comparteixen protagonisme amb el piano. Denis Matsuev va abordar les innombrables dificultats amb un so d'una potència atordidora i una tècnica a la qual l'adjectiu espectacular queda curt: la monstruosa cadència del primer moviment va ser un espectacle en si mateix. Matsuev va afavorir l'aspecte més enlluernador del concert, en sintonia amb l'acompanyament emfàtic de Järvi, reservant la delicadesa a la propina, La caixa de música de Liadov.

També en la Simfonia núm. 2 de Sibelius va planar l'ombra de l'excés, d'una versió propulsada cap al paroxisme i l'espectacularitat fàcil, però Järvi va saber construir amb perícia cada clímax per demostrar que al nord de París les passions també poden ser molt fogoses.


Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet