Cerca de crítiques

Enquesta

Amenitat, ritme i pluralisme

17/1/2011 |

 

Programa: Obres de Bach, Kreisler, Cervelló, Bartok Sarasate i adaptacions de Sheila Pop

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Palau de la Música Catalana, 15-1-2011.

OSV. Gilles Apap, violí i director.

 

Gilles Apap és un artista conegut pel públic més efusiu que nombrós de l’OSV. Les propostes d’Apap renoven el concepte de concert i encaixen en els objectius de l’actual gerència de l’orquestra. Ell, i no és l’únic, es desvincula dels concerts i els recitals com a actes ritualitzats: “fer música” és quelcom més viu. D’aquí que l’expectativa que originin els seus programes, sovint sense pausa i amb una combinació d’estils, sigui l’entusiasme i la animadversió. La seva transgressió no és sagnant i el seu posicionament neix de les ganes de compartir una visió experimental. Però també neix de la seva llibertat: la d’escollir ser un atípic virtuós del violí.

Com a intèrpret Apap transita per les dificultats, les domina. Com a director concedeix autonomia a l’orquestra i desapareix si convé. L’important no és si fa més o menys, sinó el tarannà que assoleix i l’ al•licient inesperat de la vetllada. Per això no són significatives les imprecisions o la manca de profunditat del discurs: l’objectiu és diluir l’escolta i la recerca estètica habituals. És retornar la pluratitat a l’art.

Les seves són sessions on el component visual pren relleu per a engrescar i establir una actitud amatent, de descoberta i d’enllaç de repertoris. Per aquest motiu, el vincle entre Bartok i Cervelló va redibuixar la tradició comuna d’ambdós, en el que van ser lectures rítmiques i formals amplificadores de les obres. El programa (inclosos Sarasate, Kreisler i els arranjaments de Sheila Pop) vehiculava sentiments antics i de móns diferents amb elements comuns en el tractament tècnic del violí –i la corda, en general- desenvolupant un bell joc caracteritzat per l’heterodòxia, l’amenitat i l’originalitat. És a dir, establint un apropament culte a les arrels populars en les Danses romaneses de Bartok i les transcripcions de Sheila Pop; i a la inversa en la tradició tonal del Concertino per a violí i orquestra de Cervelló. Llàstima que essent Cervelló l’actual compositor resident de l’OSV no es programés el Divertimento I, la Sonatina o els 4 Capricci per a violí sol amb què Apap hauria fet més justícia a la valuosa aportació del compositor català al violí.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell