Cerca de crítiques

Enquesta

Till Fellner sedueix l'Auditori amb Mozart

11/1/2011 |

 

Programa: OBC, dirigida per Christian Arming. Till Fellner, piano

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El pianista s'exhibeix juntament amb l'OBC, dirigida per Christian Arming, amb el 'Concert número 23'
 
D'entre els 27 concerts per a piano i orquestra de Mozart, el número 23 és un dels més emblemàtics. L'elegància i lirisme d'aquesta obra i la bellesa del diàleg entre solista i formació es converteixen en una festa per als sentits, sobretot quan es compta amb un intèrpret de la talla de Till Fellner i un director tan familiaritzat amb el repertori del geni de Salzburg com Christian Arming. Tots dos són vienesos, tenen la mateixa edat -38 anys- i una gran coincidència estètica. Tots dos van ser aclamats en el seu debut, dissabte passat, a l'Auditori amb l'OBC.

El programa es va iniciar amb la interpretació de Threnos in memoriam Béla Bártok, de Sándor Veress, deixeble del compositor hongarès. La partitura és un lament per la mort del mestre edificada sobre l'essència de les arrels populars de la seva música. Tretze intensos minuts que van deixar pas a l'esperada aparició de Fellner, que arribava a Barcelona després d'haver conclòs amb gran èxit als EUA, Europa i el Japó el seu cicle de sonates de Beethoven.

Àgil, fresc, directe i subtil va interpretar amb l'OBC el concert de Mozart amb una seguretat i desimboltura absolutes. Especialment rodona va ser la seva execució del delicat segon moviment, una de les més precioses elegies del compositor, i no menys brillant va ser la manera de rematar-ho amb l'Allegro assai, expressió de l'alegria de viure manifestada amb un rica gamma temàtica. L'entusiasme del públic va obligar Fellner a oferir una propina amb una aplaudida peça de Liszt.

DUES CARES / La segona part va tenir dues cares. La primera va ser la interpretació plana de la Simfonia número 70 de Haydn. L'OBC només va complir l'expedient malgrat l'esforç d'Arming. Tot i així, el director va trobar recompensa al seu treball previ amb els músics amb la suite El mandarí meravellós de Bártok, composta per l'autor després de llegir un conte de Menyhért Lenglyel.

El text narra l'assassinat d'un mandarí que cau en la trampa d'una dona utilitzada per tres delinqüents per robar-li. A la manera d'una banda sonora de cine mut, la música il·lustra de forma creixent el dramatisme de l'acció. Amb tota la corda en l'orquestra en joc i el potencial dels solistes de les diferents seccions, la peça va tenir la presència, la força i el dinamisme necessaris per fer un bon tancament de la vetllada.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya