Cerca de crítiques

Enquesta

Correcció i laxitud

21/12/2010 |

 

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell.

Mozart: Sonata K. 454 / Ravel: Sonata en Sol major / Schumann: Sonata núm.1 Op. 105 / Wieniawski: Polonesa núm.1

Helena Satué, violí. Vladislav Bronevetzky, piano.

 

En el darrer concert de 2010 al Teatre Principal -menys ple del desitjable-, Joventuts Musicals de Sabadell va presentar el duo format per la violinista Helena Satué i el pianista Vladislav Bronevetzky. Helena Satué, avalada pels premis i per la participació en diferents orquestres i projectes, és un nom que comença a ser familiar pel públic.

De Mozart a Wieniawsky

Va ser un plaer advertir el potencial individual i el grau de connivència, sobretot en l’actitud amatent de Bronevetzki, espontani en les decisions anivelladores de la motricitat del discurs. A Satué se la va percebre tècnicament correcte però esllanguida de forces. Per això la Sonata K.454 de Mozart va resultar prosòdica en la dialèctica, conceptualment seccionada en l’estil concertant i amb caigudes de tensió, tot i el refinament i els canvis de ritme i caràcter en una obra d’inventiva constant. Paràmetres semblants es poden afirmar sobre la Sonata en Sol de Ravel adientment projectada sense èmfasis grandiloqüents i amb una serenitat i abstracció entotsolades. Però el blues, més marcial que sensual, va acusar la falta de profunditat d’un discurs a la recerca del despullament i individualització dels instruments. Satué no va patir en l’afinació però no va assolir la tensió acumulativa dels passatges de trèmolos encadenats i ni d’un darrer moviment esgotador en el control rítmic, tècnic i d’afinació.

L’austeritat de la violinista combina subtils gradacions dinàmiques (morendo, sonoritats evanescents) i, potser per aquest motiu, va encaixar millor en l’elegància de l’embolcall poètico-evocatiu de la Primera sonata Op. 105 de Schumann, on va assolir un tarannà òrfic i inflexions dignes del progressisme beethovenià. Amb tot, la Polonesa núm.1 de Wieniawski va evidenciar una major familiaritat i exhibició sense convertir-la en un continuum virtuosístic hipertrofiat, que va afermar la voluntat de retrobar aquest duo en un futur.

Un requeriment

En concerts com el present és quasi imprescindible l’acompanyament d’unes notes al programa que orientin a l’espectador sobre les obres que habitualment són complexes, heterogènies i no tan accessibles per a l’intel•ligent com per a l’intuïtiu. Tot art requereix del coneixement dels seus preceptes, fins i tot aquell fàcilment assimilable. Si l’ampliació dels actuals fulletons és inviable per la crisi econòmica, l’afegit d’una fotocòpia acurada és una alternativa eficaç per enfortir el binomi informació/formació. Diversos festivals n’han fet ús enguany. Una tercera solució inclouria una brevíssima presentació oral minuts abans del concert.

Albert Ferrer i Flamarich
Diari de Sabadell