Cerca de crítiques

Enquesta

Excel·lència teatral

14/12/2010 |

 

Programa: Falstaff. Autor: Giuseppe Verdi. Llibret d'Arrigo Boito basat en les obres ‘Les alegres comares de Windsor' i ‘Enric IV', de William Shakespeare.

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Fabio Luisi.
Direcció escènica: Peter Stein.
Intèrprets: Ambrogio Maestri, Ludovic Tézier, Fiorenza Cedolins, Mariola Cantarero, Joel Prieto, Elisabeta Fiorillo, Maite Beuamont, Francisco Vas, Carlos Chausson, Raúl Giménez. Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Fa més de vint anys, el director alemany Peter Stein, que amb el temps s'ha convertit en un dels grans de l'escena europea contemporània, va estrenar a la Welsh National Opera de Cardiff el seu muntatge de Falstaff, una de les incursions verdianes en el món shakespearià i, tenint present que les altres són Macbeth i Otel·lo, la més lleugera en no abocar-se a una dimensió tràgica. Al cap de vint anys, com si la posada en escena hagués adquirit una vida al marge del seu creador, Peter Stein ni tan sols va ser present a l'estrena de la represa del muntatge al Liceu de Barcelona. També al cap d'aquests vint anys, amb tot el que ha canviat en el món de l'escena teatral i operística, el muntatge continua vivíssim arran de la seva excel·lència teatral (la disposició dels personatges i els seus moviments, la concepció escenogràfica) i, de fet, per la seva mateixa naturalesa clarament teatral. Això perquè Peter Stein va considerar que Verdi i el seu llibretista Arrigo Boito van concebre aquesta òpera con una obra de teatre en la qual els personatges, com si posessin en evidència el mateix artifici teatral, contínuament estan representant: simulant el que no són, enganyant-se i autoenganyant-se, fingint sentiments, burlant-se els uns dels altres. A partir d'aquí, l'escenografia emmarca els personatges en una mena de teatre de l'època elisabetiana, com si fos la reencarnació dels espais on Shakespeare va estrenar les seves obres. També hi ha una certa fidelitat a l'humanisme shakespearià en la mesura que el fatxenda Falstaff és capaç d'inspirar certa simpatia caient una i altra vegada en paranys amb la ingenuïtat d'un enamorat.

 

El cas és que aquest muntatge és una festa teatral en la qual la nit de l'estrena hi van participar uns intèrprets excel·lents, tant des del punt de vista dramàtic com musical, començant per l'immens Falstaff d'Ambrogio Maestri, passant pels convincents Ford de Ludovic Tèzier i l'Alice de Fiorenza Cedolins, destacant l'exquisidesa lírica de Mariola Cantarero (Nannetta) i la determinació d'Elisabetta Fiorollo (grans Mrs. Quickly) fins arribar als estafadors borratxos que encarnen Francisco Vas i Carlos Chausson. Dirigida per Fabio Luisi, l'orquestra del Liceu va adquirir una brillant sonoritat en la seva execució de la inspirada partitura verdiana. Aquest és un Falstaff que produeix satisfacció.

Imma Merino
El Punt