Cerca de crítiques

Enquesta

Dijous de cambra

28/11/2010 |

 

Programa: Trio Kandinsky. Amparo Lacruz, violoncel, Corrado Bols, violí, i Emili Brugalla, piano.

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona Temporada de Cambra

Els dijous són dies de concert a la Temporada de Cambra a L'Auditori i el darrer omplia la platea de la Sala Martorell per escoltar un grup de la solvència i prestigi del Trio Kandinsky oferint el Trio op. 63, de Schumann, i l'op. 65, de Dvorák, que separava el de Xavier Montsalvatge.

 

El grup va mostrar el seu potencial en Dvorák i en l'encisador andante del Trio de Clara Schumann, uns compassos femenins i singulars que remeto a tall d'homenatge a la tasca divulgadora del programa radiofònic.

Només començar ja es comprovava la serenitat i capteniment del violoncel d'Amparo Lacruz, les ànsies protagonistes del violí d'un Corrado Bolsi que no sempre encertava colors i accents i l'excel·lència del piano d'Emili Brugalla, motor i garant de balanços i perspectives, tan amatent a empènyer estructures com a primfilar detalls. Quan la meva generació accedia a aquest repertori els pocs discs que arribaven duien la marca dels Beaux Arts i d'alguns dels més grans pianistes, una concentració d'opcions derivada cap a un grau d'exigència que certifica la solidesa i la capacitat fabulista de Brugalla. Ni una nota fora de lloc o desproveïda d'intenció tot escalfant les visions de Schumann i els arravataments dansants de Dvorák en el repartiment del joc entre un violí que sobresortia amb fredor i un noble violoncel vençut pel so brillant dels altres.

La irisació, l'onirisme enjogassat i la sensualitat aplicats a l'únic Trio de Montsalvatge –confegit amb dues obres d'encàrrec i d'un gran ofici, però desigual– van ser l'exponent de la pregona sensibilitat del grup.

Xavier Casanoves Danés
Avui