Cerca de crítiques

Enquesta

El Palau aplaudeix l'orquestra

24/11/2010 |

 

Programa: Band Art

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

La singular Band Art va oferir un emocionant i accelerat 'Rèquiem' de Mozart.

Emoció, temperament, energia. L'orquestra Band Art va deixar dilluns una glopada d'aire fresc musical al seu pas per Palau 100 amb l'estupenda companyia del Cor de Cambra de la casa i quatre destacats solistes. Potser l'excessiu desplegament d'aquestes qualitats el va portar a un punt d'acceleració en el Rèquiem de Mozart i ni tan sols la sòbria batuta de Sir Colin Davis, un expert mozartià, va ser capaç de modular-los. Però això és pecata minuta. L'important va ser la passió que van exhibir i les bones vibracions que van transmetre a la sala.

 

Nascuda a Espanya, l'orquestra és formada per músics procedents de les millors formacions europees. Aquesta agrupació, centrada en causes socials i educatives, és liderada per Gordon Nikolic, concertino de la Simfònica de Londres, i presidida per Davis. No tenen director i els seus integrants, tots o una part d'aquests, s'ajunten per fer bona música que ofereixen tant en els grans auditoris com en centres penitenciaris, escoles, hospitals i llocs que han patit conflictes armats.

El primer que crida l'atenció és la seva informal disposició a l'escenari, amb la majoria dels intèrprets drets i desplegant un tarannà pròxim al d'un conjunt de rock. Vestits amb pantalons i camisa negra, els músics de Band Art van abordar els set moviments de la Serenata, número 9, 'Posthorn', peça festiva de brillant orquestració. Després d'una breu introducció i amb un Allegro ma non troppo com a eix central, van arribar al vitalista i rítmic Presto final. L'entusiasme ja s'havia instal·lat al Palau. I es va fer més visible en la divertida cerimònia de celebració, amb els músics de corda ajupits, perquè la resta dels intèrprets també pogués rebre l'homenatge del públic.

L'APORTACIÓ DEL COR / La missa de difunts de Mozart va ser interpretada amb les mateixes dosis d'entrega i amb moments de virtuosisme dels solistes, però s'hi va trobar a faltar un millor acoblament. La poderosa i sòlida aportació del cor i la interpretació dels cantants van contribuir a mantenir l'equilibri en els diferents passatges de l'obra, malgrat el vertiginós ritme interpretatiu. Però no va faltar mai l'emoció que transmeten aquests músics. I aquesta immortal peça sacra només va fer que fos més patent.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya