Cerca de crítiques

Enquesta

Sense encant

17/11/2010 |

 

Programa: Michal Drewnowski. Euroconcert

Lloc i dia:Palau de la Música

El bicentenari del naixement de Chopin està passant força desapercebut a casa nostra (com el de Schumann, per altra banda), la qual cosa és una llàstima, no perquè el compositor passés uns dies a Barcelona, sinó perquè la seva obra és una de les més fascinants de tot el romanticisme. Un recital monogràfic, amb els auspicis del consolat de Polònia i amb un intèrpret que va encarnar Chopin en un espectacle teatral al seu país, semblava una bona oportunitat per honorar el músic. A l'hora de la veritat, va ser un concert sense encant que evidenciava, per si feia falta, que ser compatriota d'un creador no és garantia de res.

 

No podem dir que Michal Drewnowski sigui un mal pianista, però com ell n'hi ha dotzenes. La tècnica és aplicada, més que no pas enlluernadora; el problema rau que les imprecisions no van estar compensades per un fraseig imaginatiu a l'altura de la poètica chopiniana. Amb un discurs quadriculat, rígid, avar en gradacions dinàmiques i colors, Drewnowski va fer curt en intencions i resultats en algunes de les millors pàgines del compositor (els scherzos números 2 i 3, la Polonesa heroica). Més còmode en les formes breus, el pianista només va aconseguir crear el clima apropiat en algunes de les masurques op. 33.

El mateix Drewnowski signava l'adaptació per a piano sol d'algunes partitures per a piano i orquestra, exercici resolt amb perícia, tot i que, donat el corpus considerable de Chopin, dubtem força de la seva necessitat.

Xavier Cester
Avui