Cerca de crítiques

Enquesta

Xoc d'emocions

13/11/2010 |

 

Programa: OBC. Director: Pablo González

Lloc i dia:L'Auditori (Barcelona)

El darrer programa de l'OBC garantia els sotracs emocionals amb obres tan oposades com dos cicles de cançons de Mahler i Petruixka, de Stravinski, en la revisió de 1947 amb una concertació impecable de Pablo González que certifica l'inici d'un salt qualitatiu. El gest, precís, controlat i anticipador, evidencia una elegant plasticitat i es concentra en la secció que afronta la papereta més difícil. Encert en uns conceptes que destrien l'ultraromanticisme de les Cançons d'un camarada errant (1883-85) de l'atemporalitat de les cincs Cançons sobre textos de Rückert (uns quinze anys posteriors) diferenciant les textures amb mà de mestre i amb idees com relacionar el lied Ja no visc en aquest món amb el final d'El cant de la terra en lloc de fer-lo glatir com l'adagietto de la Cinquena Simfonia.

 

El baríton Christopher Maltman va impressionar amb la fortalesa d'una veu que incorpora uns greus tan prefabricats com ben assentats. Rotunditat al servei d'una lectura expressionista d'uns textos que parlen de conflicte i decepció i de la itinerància com a condemna. La gran Violeta Urmana va ser fidel a l'enfocament cambrístic aplicat als Rückert-Lieder amb centre meravellós i un ús de la veu adequadament instrumental i antidivístic. Tots dos van ser ovacionats.

En Stravinski l'OBC va brillar en els sons rústecs de les evocacions populars, en les constel·lacions de punts sonors i en els passatges massius. Gran tasca dels solistes, un dels finals inquietants i ben tocats qua hagi mai sentit i èxit personal d'un director titular, Pablo González, que tant de bo no ens marxi abans d'hora.

Xavier Casanoves Danés
Avui