22/9/2010 |
Programa: Orquestra Simfònica del Vallès. Rubén Gimeno (director).
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
La llibertat és l'eix temàtic de la temporada de l'Orquestra del Vallès La llibertat és l'eix temàtic de la temporada 2010/2011 de l'OSV. En el primer concert anava acompanyada de la defensa de dos valors: la justícia i la igualtat. El primer per l'obertura Egmont de Beethoven, en què “deixem que ens canti justícia per la injusta execució del comte Egmont”. El segon, per l'obra d'Aaron Copland que emmarca “la igualtat dels éssers humans dins d'un pentagrama a través de les inspirades paraules de Lincoln”i que va ser la novetat i el punt àlgid del concert. La sapiència del compositor americà fill d'emigrants russos (Kaplan era el cognom original) glossava i ressaltava amb música exquisida fragments de discursos i cartes d'Abraham Lincoln. L'obra, a part de ser recitada per actors, també ho ha estat per polítics famosos com Eleanor Roosevelt, Adlai Stevenson, Al Gore i el mateix Barack Obama. Els del Vallès van recollir la idea i van confiar el recitat a Ferran Mascarell, conegut per la seva labor en l'àmbit de la cultura, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, i que actualment és membre del patronat de l'orquestra. Ens van ressonar les paraules “hem de pensar de forma nova i actuar d'una forma nova. Hem d'alliberar-nos i llavors podrem salvar el nostre país”.
La llibertat, indirectament, va estar també present en la primera obra del concert, la Simfonia núm. 6, op 74 ‘Patètica', perquè entre deu propostes fetes al darrer concert va ser l'escollida pel públic. El jove director Rubén Gimeno va agrair la tria perquè li havia donat ocasió de dirigir aquesta obra per primera vegada. Va venir després l'estrena de la Fanfara els tres tambors, encàrrec de l'OSV a Jordi Cervelló, compositor resident d'enguany, en què a l'històric i romàntic “venien de la guerra” de la cançó popular s'hi afegeix la desolació de tantes guerres sense sentit d'avui dia. L'OSV es va renovant: així vam veure com la vacant per jubilació que havia deixat el primer viola Levon Galstian era ocupada en aquesta ocasió per una excel·lent violista, Mariona Oliu, que es va revelar en el Primer Palau del 2005.