Cerca de crítiques

Enquesta

La visita de la dama

22/8/2010 |

 

Programa: María Bayo (soprano), Maciejj Pikulski (piano)

Lloc i dia:Església de Torroella de Montgrí

Maria Bayo s'ha convertit en una assídua al festival de Torroella des que, ara fa quatre anys, hi va debutar amb una lluminosa actuació amb àries de Mozart, una de les seves grans especialitats, seguida de dos concerts més amb els quals va abordar, podent escollir entre el seu ampli repertori, el lied i la sarsuela barroca. Hi ha tornat pràcticament cada any i és així que la visita de la soprano navarresa ha esdevingut un ritual que, com a tal, renova el seu sentit amb la repetició. Divendres va cloure la trentena edició, que s'ha desenvolupat en vint dies intensos amb catorze concerts que, malgrat els efectes de la retallada en aquest temps de crisi, han definit un nivell excel·lent que demostra tant el rigor com la llibertat i la imaginació dels seus programadors. En aquesta nova ocasió i repetint el programa que va interpretar fa uns mesos al Palau de la Música de Barcelona, María Bayo, a la qual li agrada afrontar nous reptes sense conformar-se amb un repertori personalment o generalment sovintejat, va fer present a l'església de Sant Genís, a la primera part del concert, belles cançons de Beethoven i d'altres juvenils i italianes de Schubert, de les quals podria dir-se que són als inicis del lied i no de les més conegudes dels dos compositors, mentre que, a la segona part, va oferir les tres peces del gran Combat del somni, de Frederic Mompou, i va aventurar-se amb cançons de dos compositors llatinoamericans del segle XX (l'argentí Carlos Guastavino i el cubà Ernesto Lecuona), en el moment en què la seva veu cristal·lina i radiant havia arribat a manifestar-se més plenament. D'aquí, amb el respecte degut a Guastavino i Lecuona, podia fer la impressió que la millor Bayo, quan la seva veu abastava tots els registres de la qual és capaç, va fer-se present amb les obres musicalment més discretes.

 

Tanmateix, malgrat que sembla que hi hagi qui no li perdoni algunes discutibles aventures puccinianes ni els enregistraments d'algunes de les sarsueles més populatxeres, Bayo es distingeix pel gust amb què ha construït bona part del seu repertori i sobre tot amb el qual canta. Es difícil que, amb el seu control de la veu i l'excel·lent projecció que en fa, faci cap agut estrident, mentre que va traient sonoritats greus captivadores. Rigorosa i perfeccionista, es reconeguda arreu per la seva acurada dicció de les diverses llengües que aborda amb el seu repertori. Per això, va sorprendre que, a part del fet que potser no va saber transmetre tot el misteri de Damunt de tu, només les flors, interpretés Mompou amb una fonètica catalana que no semblava prou treballada. Acompanyada del jove pianista polonès Maciej Pikulski, la compenetració amb ell va poder semblar desigual.

Però Bayo, soprano de timbre lluminós, és una cantant expressiva i comunicativa que va renovar calorosament (també en el sentit literal: va acabar el concert amarada de suor) la seva relació amb el públic de Torroella, que ja espera la pròxima visita d'aquesta exquisida dama lírica.

Imma Merino
El Punt