Cerca de crítiques

Enquesta

El barroc il·lumina Torroella

2/8/2010 |

 

Programa: L'Accademia Bizantina, dirigida per Ottavio Dantone, Sandrine Piau, Stefano Montanari

Lloc i dia:Festival de Torroella

Dantone, Piau i Montanari brillen amb la música de Vivaldi.

Barroc d'altura al Festival de Torroella. L'Accademia Bizantina, dirigida per Ottavio Dantone, l'exquisida soprano francesa Sandrine Piau i el virtuós violinista Stefano Montanari van desplegar, dissabte a la nit, tota la seva màgia a l'abordar un programa dedicat íntegrament a Vivaldi. Mentre que l'orquestra històrica de la mostra, Acadèmia 1750, amb Raquel Andueza, Marta Infante, Lluís Vilamajó i Pau Bordas, va inaugurar, divendres, la 30a edició de la cita empordanesa interpretant amb gran èxit tres obres de Bach, dins l'ambiciós programa de la formació que planeja oferir en 11 anys la integral de les cantates religioses del geni alemany.

 

L'orquestra barroca italiana va acreditar la puresa estilística que acompanya les seves actuacions amb els instruments d'època. Vivaldi va sonar, més enllà d'algun quasi inaudible problema d'afinació, amb tota la frescor, força i aquest furor tan característic de l'obra de l'autor. L'aportació, amb l'orgue i el clavicèmbal, del mateix Dantone, artista convidat d'aquest any, i del concertino i codirector Montanari van ser decisives per al bon resultat del concert i per establir l'acoblament precís amb la bellíssima veu de Piau, una soprano especialment dotada per a aquest repertori per la bellesa, el color i la musicalitat de la seva veu.

DELIRI DEL PÚBLIC / En el seu debut a Catalunya, la francesa va enlluernar amb la seva expressivitat i domini de l'escenari, que ja es va fer patent en la participació en el motet In furore justisimae irae, amb àries i recitatius en què va exhibir un virtuosisme i unes agilitats pletòriques de naturalitat, vigor rítmic i lirisme. Un alegre Alleluia va rematar la seva primera aparició. Però on el diàleg de la soprano amb els músics va prendre més dimensió va ser amb les nou peces del salm Laudate pueri. L'ascendent clímax d'aquestes recreacions va tenir un punt d'exuberància poètica en el Gloria, interpretat en un preciós duo amb el solista de la flauta travessera. Montanari va lluir tota la seva inspirada tècnica interpretativa, a més dels suports a Piau, en el Concert per a violí i orgue de la primera part i, sobretot, en el Concert per a solemnitat de sant Llorenç en què va destacar la corda orquestral i les parts de clavicèmbal.

El deliri del públic, que pràcticament omplia tot l'aforament de l'església de Sant Genís, va obligar a un bis de Händel, autor que tindrà el seu protagonisme amb la mateixa formació en el concert d'avui, tot i que ja sense la participació de l'aclamada soprano francesa.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya