Cerca de crítiques

Enquesta

Cantates de dolor

15/7/2010 |

 

Programa: Rinaldo Alessandrini & Concerto Italiano amb Sara Mingardo

Lloc i dia:Catedral de Girona

Dues parts. Dues visions del dolor. La primera part dedicada a l’amor profà va ser protagonitzada per la Cantata ‘Cessate, omai cessate’ per a alto i cordes RV 684, on un amant pretén defugir el dolor causat per un amor passat. En aquesta part es va interpretar també el Salm ‘Nisi dominus’ en Sol menor RV 608 on, en una escriptura on destaquen els contrastos, Vivaldi demostra el seu saber fer dramàtic. Per omplir el minutatge d’aquesta part es va interpretar també el breu Concert per a cordes en Sol menor RV 157. (podeu escoltar aquí el Cum dederit del Nisi Dominus amb els mateixos intèrprets del concert).

Stabat mater interruptus
Però el plat fort de la nit es trobava a la segona part amb l’Stabat Mater RV 621, acompanyat de la Sonata a quatro ‘Al Santo Sepolcro’ per archi RV 130. L’Stabat Mater descriu el sentiment i dolor d’una mare que veu al seu fill morir a la creu. La llàstima fou la hiperactivitat del primer violí, Mauro Lopes, que va marcar malauradament la interpretació d’aquesta sentidíssima pàgina. L’home no va parar fins que va trencar una corda del seu violí i la interrupció posterior (amb nombrosos harmònics per la fredor de la nova corda) va fer que l’obra no pogués ser absorbida amb tota la seva intensitat i atenció.

Però bé, la interpretació, més enllà de l’anècdota apuntada, fou excel•lent. Destaca sobretot la gran veu de Sara Mingardo, d’una bellesa continguda però intensíssima. La seva veu no té una gran potència però la intel•ligència amb que la gestiona, la perfecta dicció i la cura que posa a cada nota, fan d’ella una de les millors intèrprets de música sacra (com a mínim) d’avui. El Concerto Italiano perfecte i discret. Coneixedor que en aquest concert el protagonista era la veu, va posar la base per a que el concert pogués ser un èxit. Que ho va ser.

Ignasi Albors
Catclàssics