Cerca de crítiques

Enquesta

Soporífic comiat

18/6/2010 |

 

Programa: Mahler: Segona simfonia

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona.

Marta Mathéu, soprano. Lilli Paasikivi, mezzosoprano. OBC. Orfeó Català. Director, Eiji Oue.

 

S’esperava una assistència multitudinària i ovacions en el darrer programa d’ Eiji Oue com a titular de l’OBC i en l’últim concert de la temporada 09-10. Es van superar les expectatives: més de vint minuts d’aplaudiments i crits futbolers d'“Oué, Oué” parafrasejant el cognom del director. El públic barceloní pot estar satisfet amb els concerts d’Oue perquè com en aquesta Segona de Mahler l’OBC ha sonat molt bé, amb gran implicació i intensitat. El problema radica en la poca profunditat artística de les seves propostes i en el desvergonyiment en el seu afany per agradar.

El Mahler d’Oue (Primera, Novena, Tercera i aquesta Segona) ha tendit cap a lectures relaxades i líriques, sense tensió ni drama, amb pocs contrastos i una mica d’efectisme. La sublimació de la melodia com principal mitema interpretatiu l’ha legitimat però el resultat va pecar d’uniformitat, sense quasi variació emocional: gairebé tot frasejat amb exquisidesa, molt modelat, expositiu però amb una cesura en l’exagerada dislocació temporal que va rebaixar molt la importància dialèctica de l’obra. La Segona és també una simfonia de rerefons nietszcheà, de crisi i superació i l’elasticitat del tempo va desvirtuar els moviments primer i cinquè (41 minuts va durar!). No obstant això, va beneficiar passatges i seccions del segon, del tercer i dels quart moviments. Aquí Lilli Paasikivi va demostrar una essència liederística memorable basada en un timbre ample, un hàbil ús de l’ sfumatura i una expressivitat seràfica. Marta Mathéu va ser una convincent partener encara que abusa dels piani sobtats, més en un auditori tan gran. Finalment l’Orfeó Català va acusar la seva circumstancial necessitat de reforços en unes sopranos justes en els aguts i disperses, amb mala emissió, alguna entrada imprecisa i poca cohesió de les cordes – especialment masculines -.

Albert Ferrer i Flamarich