Cerca de crítiques

Enquesta

Carreres per etapes

13/6/2010 |

 

Programa: Alejandro Bustamante, violí. Juan Enrique Bagaria, piano.

Lloc i dia:L'Auditori

Joventuts Musicals han presentat el duo format per Alejandro Bustamante i José Enrique Bagaria amb l'evidència que el violinista madrileny és una promesa allà on el pianista barceloní consolida un prestigi a l'alçada dels grans.

Bustamante, vint-i-quatre anys, ha guanyat dos concursos de Joventuts Musicals (en cambra i arc) i inicia un tram de la cursa que li envigorirà la personalitat, flexibilitzarà un fraseig que ha de ser més insidiós, convertirà la pressió en tensió i li atorgarà més convenciment. Bagaria, vuit anys més gran, l'esperona exhibint una seguretat i una expressivitat aclaparadores. La consistència arquitectural, la pulsió rítmica i la ironia palesen la superació de la seva propensió al non plus ultra i el mostren procliu a la contundència d'Elisso Virsaladze més que a les gradacions de Josep M. Colom, dos idiosincràtics professors seus.

Van tocar el primer quadern dels molt celebrats Sis sonets de Toldrà, el Tema i variacions de Messiaen, Retaule de Joan Guinjoan i la Sonata núm.2 de Prokófiev, Un tango i la repetició del Sonetí de la rosada van correspondre a les aclamacions. Les variacions de Messiaen (1932) són una festa tonal per al piano tot preparant el torrent de la cinquena. Retaule (1972) de Guinjoan és una complexa especulació formal integrada per interacció de petites cèl·lules sonores al voltant d'una exigent pàgina violinística. Oistrakh va demanar a Prokófiev l'adaptació de la Sonata per a flauta i el resultat va ser el monumental Op. 94bis que el duo va tocar apassionadament al preu d'alguna descompensació.

Xavier Casanoves Danés
Avui