Cerca de crítiques

Enquesta

Pianisme zen

6/6/2010 |

 

Programa: Maria João Pires i Pavel Gomziakov

Lloc i dia:L'Auditori

Una temporada d'Ibercàmera no és autèntica si no hi ha Maria João Pires, i la pianista portuguesa ha protagonitzat la darrera convocatòria preestival amb el mateix recital presentat al Vendrell l'estiu passat amb el jove violoncel·lista rus Pavel Gomziakov, company de projectes amb qui ja havia tocat per a Ibercàmera fa dos anys.

El monogràfic Chopin -en el seu bicentenari- creava com unes crisàlides irisades a la immensa Sonata núm.3 i a l'escrita per a violoncel. Embolcallaven la primera les transcripcions per a duo de l'Estudi núm. 7 op. 25 (de Glazunov) i La lúgubre góndola (de Liszt), on el piano imita l'embat de l'aigua al voltant de l'esquif en l'inexorable viatge cap al no-res, un plany per Wagner aplicat a Chopin amb el morendo com a metàfora del comiat. Les Masurques núm. 45 i 47 precedien la Sonata per a violoncel perllongada amb la delicada núm. 51, la darrera peça composta pel músic. Es va aconseguir aquell silenci que relega l'aplaudiment i que resulta apoteòsic perquè expressa respecte, recolliment, comprensió.

La depuració expressiva i la saviesa de Pires projecten la màgia secreta de Chopin (Schumann dixit) cap a l'especulació harmònica, sense èmfasis grandiloqüents i amb la serenitat i l'abstracció entotsolada de sempre. Admira la seva destresa als passatges arravatats que serveix amb escreixos descompensadors d'energia. Com al Festival Pau Casals, memorables i fluids com improvisacions, els moviments lents i les aèries masurques.

Gomziakov, de so noble i concentrat, toca encara amb rigidesa molt pendent d'ella i sense expressar gaires conceptes propis. Li cal madurar lluny d'una personalitat tan carismàtica.

Xavier Casanoves Danés
Avui