Cerca de crítiques

Enquesta

Perles bachianes

6/6/2010 |

 

Programa: Daniel Mestre. Concerts de Tarda al Palau

Lloc i dia:Palau de la Música

Fora de les dues passions i de la Missa en si menor, és difícil escoltar a casa nostra alguna mostra de l'extraordinària producció sacra de Bach. El nostre reconeixement a un cicle tan eclèctic, per no dir dispers, com els Concerts de Tarda al Palau per tancar el curs amb un monogràfic Bach que incloïa el motet Komm, Jesu, Komm i l'Oratori de l'Ascensió BWV11. En el breu recorregut d'aquesta obra (que explicaria la seva errònia numeració entre les cantates), el compositor alemany combina brillants cors amb timbales i trompetes, expressius recitatius i dues àries precioses, la de contralt amb material que reutilitzaria en la Missa en si menor.

Un altre motiu d'agraïment al cicle: la trobada de dues formacions del país com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra de Cambra Terrassa 48, totes dues dirigides amb mà ferma per Daniel Mestre. La formació vallesana s'ha anat fent, els últims anys, un lloc en el panorama musical del nostre país i aquest programa va evidenciar el rigor del treball del seu líder, Quim Térmens. Va ser, a més, una nova prova que és possible tocar Bach amb instruments moderns amb consciència dels avenços estilístics dels últims anys, però sense caure en els manierismes dels barroquistes.

Si el gest de Mestre va imposar en ocasions uns ritmes massa entretallats, la corda de Terrassa 48 va fer justícia a un passatge tan encisador (i perillós, per suat) com l'ària de la Suite núm.3. Per la seva banda, després d'una versió plana i monocroma del motet, el cor es va rescabalar amb un oratori de gran vigor. Els màxims honors vocals recauen, tanmateix, en Marta Mathéu, d'una puresa instrumental a joc amb l'acompanyament de flautes i oboè en l'ària de soprano. Bach té massa perles com per tenir-les arraconades.

Xavier Cester
Avui