Cerca de crítiques

Enquesta

Deliciós divertimento

29/5/2010 |

 

Programa: 'Les mamelles de Tirésias' de Poulenc

Lloc i dia:Liceu

El surrealisme de ‘Les mamelles de Tirésias’ sedueix el públic del Liceu.

Divertida, gamberra però lluminosa i musicalment brillant. Les mamelles de Tirésias, la surrealista òpera de Poulenc, va viure la seva estrena, dijous, al Liceu amb una gran acollida del públic que va aplaudir tots els participants de la funció però de forma especial María Bayo, protagonista de la posada en escena d’Emilio Sagi amb direcció musical de Josep Vicent.

L’autor va escriure el llibret a partir de la peça del teatre de l’absurd d’Apollinaire. Això es nota en el lligam entre l’àgil i variada partitura i el text, que Sagi ha accentuat amb el seu colorista i cabareter muntatge. El to rosa presideix el vestuari i els decorats de l’esbojarrat univers d’aquesta comèdia desenvolupada en dos nivells d’escenari. Els personatges principals circulen durant la funció amb altes sabates de taló, i això afegeix un component més al to d’ambigüitat sexual de l’absurd argument.
La subtil i exquisida música de Pou-lenc ens remet en alguns passatges a l’opereta vienesa per la contínua inserció de polques i valsos, però també mostra la força d’un llenguatge personal amb influències de Debussy i Stravinski.

SITUACIONS INVERSEMBLANTS / L’acció, que Apollinaire situava en l’africana Zanzíbar, es trasllada a una ciutat imaginària del mateix nom. Thérèse (María Bayo) rebutja la seva condició de dona per poder exercir tasques masculines després de fer que explotin els seus pits i es converteixi en Tirésias. La trama és plena d’inversemblants situacions recolzades en vistoses coreografies i en la mobilitat del Cor Madrigal.

El marit (Gabriel Bermúdez), vestit de dona, se sent impulsat a procrear 40.049 fills. Es fa patent la reivindicació de la natalitat en l’obra, una necessitat per a una França afectada per la primera i segona guerra mundial. El retorn de la condició femenina de la protagonista, ara com a cartomàntica, es produeix al final de l’obra rematat amb un explosiu cant a la maternitat.

Bayo es mou amb gran desimboltura escènica. Amb una veu cada vegada més lírica i amb un bon centre es va mostrar brillant i va manejar bé les endimoniades agilitats. La resta del repartiment va contribuir a mantenir el nivell general.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya