Cerca de crítiques

Enquesta

Vadim Repin a l'Auditori

VADIM REPIN I MOZARTEUM, amics de Beethoven

26/2/2004 |

 

Gran nit amb una orquestra i un solista que van retre homenatge a Beethoven.

SOLISTA Vadim Repin, piano
DIRECTOR Hubert Soudant
LOCAL Palau de la Música
DATA 20 de febrer

L'Orquestra del Mozarteum de Salzburg dirigida per Hubert Soudant i el violinista Vadim Repin com a solista van actuar com un maridatge perfecte divendres passat al Palau, amb un programa dedicat en exclusiva a Beethoven. En el Concert per a violí en re major el públic va quedar subjugat aviat per l'embruix de l'instrument de Repin, que, seguint la tradició dels mestres russos, té una tècnica impecable i un so càlid i enèrgic que imprimeix caràcter a cada interpretació.
Fins i tot tocant amb fidelitat als criteris historicistes, la partitura es va recrear amb llibertat i passió, sense afegir-hi superficialitats com vibratos o articulacions i temps capritxosos. Finalitzat el primer moviment el concert va continuar amb el violinista, el director i l'orquestra dialogant, còmplices a la intimitat del segon moviment, sublim. Sense pauses, Soudant va atacar el tercer, i el violinista, amb caràcter jovial i lleuger, va tocar aquest motiu gairebé jocós; es diu que aquesta partitura Beethoven la va compondre enamorat; en tot cas no és una obra trista, com Repin va deixar ben clar. Davant els entusiasmats aplaudiments del públic, Repin va animar la secció de corda de l'orquestra a reproduir, com a primer bis, el tema de l'últim moviment, i sobre aquesta harmonia va donar curs al virtuosisme amb una miríada de variacions sobre una melodia popular que va ser rebuda per un públic divertit i uns músics emocionats. Després d'un altre bis grandiós de virtuosisme colossal, el violinista es va acomiadar. Havia triomfat, i de quina manera.
La segona part va estar reservada a la simfonia Heroica. Poques vegades una orquestra demostra tanta empatia amb el director, que amb molta expressivitat i una gran eloqüència de gestos va guiar cada frase, cada motiu. Semblava que no hi havia cap més manera d'aconseguir un resultat tan preciosista, tan vibrant. Va ser una interpretació excel.lent, una reverència musical a Beethoven. Per fi, l'orquestra, amb un so homogeni i els músics entregats completament a la direcció de Soudant, va oferir un últim bis per fer honor al seu nom: un meravellós andante de Mozart.
Doan Manfugás Hung
El Periódico