Cerca de crítiques

Enquesta

L'enèsima de Mahler

Ibercamera

14/5/2010 |

 

Programa: Desena Simfonia de Mahler. O. Filharmònica Txeca. Dir: E. Inbal.

Lloc i dia:L'Auditori

Un dels concerts més esperats d'Ibercamera era la Desena de Mahler amb la Filharmònica Txeca i el que n'és titular des de fa poc, Eliahu Inbal. L'orquestra, fundada el 1896, és un instrument excepcional per la transparència, la intensitat dels vents i l'excel·lència dels primers faristols. És el setè cop que Ibercamera ens l'apropa i la impressió segueix sent de profunda admiració.

Mahler només va acabar l'adagio inicial d'aquesta obra i molts musicòlegs s'han plantejat completar-la. N'hi ha moltes versions executables, però Deryk Cooke va ser el primer a accedir als esbossos de la resta, deixats en diversos estats de desenvolupament. Cal establir línies, caràcters, durades, la instrumentació i harmonització, opcions que duen a escoltar obres que difereixen a partir del primer moviment.

Es va escoltar la tercera versió (1975) de Cooke, que va esmerçar els pocs mesos de vida que li restaven per preparar-ne una quarta. És evident, doncs, la mutabilitat dels resultats. Aquesta és dramàtica i permet copsar-hi textures wagnerianes (Siegfried, els encanteris de Parsifal); ideal per a un director teatral com Inbal, que la tensionava potenciant-ne les dissonàncies i els contrastos dinàmics amb un gest corrector que procurava la màxima expressivitat. Després de la lassitud de l'adagio els moviments sonaven com corol·laris: grotesc i vitalista, el segon; el Purgatori, un seguit de culpabilitats; el quart, la creació d'un camí per la síntesi de vies contràries, i el cinquè, la superació a través de l'autoindulgència. Cap director millor que Inbal per expressar-ho, cap orquestra millor que l'egrègia Filharmònica Txeca per vehicular-ho.

Xavier Casanoves Danés
Avui