Cerca de crítiques

Enquesta

Ètica, treball i futur

12/5/2010 |

 

Programa: Mozart: Così fan tutte

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell. 29-4-2010

Eugènia Montenegro, Laura Vila, Beñat Egiarte, Eduard Moreno, Juan García, Rosa García. OSVallès. Director, Daniel M. Gil de Tejada. 

 

Una altra vegada els Amics de l’Òpera de Sabadell han demostrat el seu compromís amb la lírica i les joves veus, essent-ne l’“Escola d’òpera” una de les grans alegries de la temporada. La funció de Così fan tutte va gaudir de sis protagonistes a bon nivell vocal i escènic, l’empatia i compenetració dels quals va ser el resultat de l’intens treball en una obra tan llarga i exigent com aquesta durant tres mesos.

Rosa García va embastar una àgil i entremaliada Despina fins i tot en les seves caracteritzacions com a metge i notari; mentre que Joan García es va convertir en un solvent i subtilment dominant Don Alfonso. Eduard Moreno (Guglielmo) i Beñat Egiarte (Ferrando) van lluir elegància, homogeneïtat tímbrica i van convèncer en les seves respectives àries des de la correcta emissió vocal i la calidesa en el fraseig. Laura Vila (Dorabella) i Eugènia Montenegro (Fiordiligi) van ser dues germanes de veu potent, sense problemes de tessitura, tímbricament contrastants i complementàries. Ambdues van destacar en les seves àries, en particular la soprano amb l’habitualment tallada “Per pietà ben mio” de l’acte II. Tot això ho va canalitzar Daniel Martínez Gil de Tejada al capdavant de l’OSV cuidant l’acompanyament i l’equilibri, aconseguint meritoris concertants i un bon idiomatisme. Per la seva part, la intel•ligent direcció escènica de Miquel Gorritz va ajustar la percepció d'òpera còmica amb un rerefons amarg a una escenografia elegant, de blanc dominant, i oportuns detalls com la breu tempesta, la barca i l'erupció del volcà.

Sens dubte, va ser una funció excel•lent que va recordar que en el que és petit hi ha grandesa. I és que amb un limitadíssim pressupost (1.600.000 euros aprox.) l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell treballa més per la difusió de l’òpera a Catalunya i la formació de les joves cantants en una sola temporada que el Gran Teatre del Liceu en cinc – especialment, després del vergonyós i mal justificat afusellament de les seves divulgatives sessions en el Foyer -. El temps i el finançament haurien de fer justícia a l’ètica de l’AAOS.

Albert Ferrer i Flamarich