Arcadi Volodos, piano i l'OBC
Arcadi Volodos, pianista de luxe per a l'OBC
21/5/2003 |
DIRECTOR: Lawrence Foster
SOLISTA: Arcadi Volodos, piano
DIA: 16 de maig
LOCAL: Auditori
Divendres l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va posar fi a la seva temporada a l'Auditori amb la col.laboració del genial pianista rus Arcadi Volodos.
Per a l'ocasió l'OBC va oferir un magnífic programa, que va començar amb Impressions camperoles del compositor català Joaquim Serra. Aquesta obra, a manera de petits divertiments coloristes, descriptius i plens de ritme, va tenir moments molt brillants, com l'efecte dels metalls amb sordina fent l'eco de la resta de l'orquestra a la petita llaminadura La vall dels ecos.
El Concert per a piano i orquestra núm. 2, en sol menor, op. 16 de Serguei Prokófiev va ser l'obra amb la qual es van enfrontar a continuació Volodos i l'orquestra, dirigits per Lawrence Foster. L'inici suau del primer moviment va enganyar el públic. El piano semblava transmetre una barreja d'orgull, respecte i temor. No n'hi havia per menys.
Però després Volodos, sense cap mena de compassió, va posar força on semblava impossible, va esprémer tot el so de l'instrument i va passar al pianissimo amb facilitat i calidesa. Exhibint el seu virtuosisme i domini de l'obra, Volodos va imposar un tempo infernal a l'scherzo que va posar en un compromís músics i director, que a estones van haver de patir i treballar molt dur per seguir-lo.
No obstant, l'orquestra va disfrutar del plaer de tocar amb un monstre del piano com Volodos. I a la segona part va arribar la Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98 de Johannes Brahms. Amb aquesta obra es va notar més còmoda l'orquestra, dirigida per Lawrence Foster, que va transmetre amb bon so la bellesa i la força de les melodies de Brahms.
S'ha de destacar especialment el treball de la corda (només des- estabilitzada en alguns moments per les excessives gesticulacions del concertino) i també va brillar la flauta en el solo de l'últim moviment.
El Periódico