Cerca de crítiques

Enquesta

Pantalla soviètica

13/4/2010 |

 

Programa: OBC amb Salvador Brotons

Lloc i dia:L'Auditori

El cinema va ocupar un lloc destacat en la vida de Xostakóvitx ja des de la seva joventut, quan va haver de tocar el piano en sales de Sant Petersburg per ajudar a mantenir la família. La seva producció per al setè art és extensa, una trentena llarga de films, però tot i que cap d'aquestes bandes sonores arriba a la transcendència de les que Prokófiev signaria per a Eisenstein, nogensmenys mostren una cara interessant de l'art (i de l'ofici) del compositor soviètic. Paradoxes de la vida, aquest era un dels trets seus que més apreciava Stalin, fins i tot quan Xostakóvitx havia caigut en desgràcia.

L'exemple més primerenc de la tria realitzada per Salvador Brotons, Sola, mostrava la vena més popular del músic així com una notable originalitat en el domini dels recursos orquestrals (el peculiar passatge per a fusta, amb un pes destacat de fagots i contrafagot, i l'ús del Theremin). Per contra, la Marxa fúnebre d'Un gran ciutadà era d'una èpica impostada, d'una aparatositat efectista pensada per plaure el politburó.

Amb Hamlet el nivell era tot un altre, amb un Xostakóvitx dominant amb més seguretat els seus recursos al servei d'una trama que, sens dubte, li devia generar un interès més elevat que els vehicles de propaganda. Tanmateix, tot i el dramatisme inherent a la peça shakespeariana, la suite més consistent era la d'El tàvec, amb la impetuositat del número inicial, els fragments d'un generós melodisme pseudoitalià i els moments més acuradament introspectius.

Brotons era el director ideal per a aquest tipus de programa, pel seu ben entès sentit de l'espectacle i una entrega sense defalliments, si bé els seus esforços no van camuflar les irregularitats de la música ni van aconseguir una resposta més polida de l'OBC. Amb tot, una vetllada ben distreta.

Xavier Cester
Avui