10/4/2010 |
Programa: Obres de Fryderyck Chopin per Ramon Coll (piano).
Lloc i dia:Sala Oriol Martorell de l'Auditori (Barcelona).
L'any Chopin a Barcelona, que coordina l'Esmuc sota els auspicis del Consolat de Polònia i el Departament de Cultura de la Generalitat, es va inaugurar dimecres. Després d'unes paraules del cònsol de Polònia i del director de l'Esmuc, Josep Borràs, qui va presentar un conjunt d'activitats i concerts que aniran del setembre d'enguany al març del 2011, una alumna de l'Escola, Anna Serret, va presentar una tesi sobre la darrera obra de Chopin, una masurca, sobre la qual va bastir una enginyosa comparança: editada de diversa manera a partir d'un material certament confús, té 39 compassos que quadren, si es fa el paral·lel, amb els 39 anys de la vida del compositor.
El concert inaugural es va confiar, però, a una figura solvent com Ramon Coll, qui des de bon principi de la seva carrera havia conreat el repertori chopinià i nombroses vegades ha interpretat els 24 preludis op.28 que van ser la part més nodrida del seu recital. Catedràtic jubilat de l'Esmuc però en un estat de forma imponent, Coll va tornar a tocar en públic. Chopin pot adquirir colors ben diversos segons les mans que l'interpretin i Coll va optar per una versió vigorosa, amb una pulsació contundent apta per conjugar amb orquestra o per a una sala gran. Abonava aquesta opció un més o menys discutible biògraf de Chopin, André Maurois, quan deia que al compositor polonès li agradava confiar les seves obres a pianistes que tinguessin la força que ell no posseïa com a executant, per donar caràcter al contingut de molts passatges. No hi ha dubte que Coll la va projectar i, a més, es va lluir en fragments virtuosístics com en els dels Preludis 10 i 22, va edificar un monumental Preludi 15 (el batejat com a gota d'aigua) i ens va seduir amb un personal Vivace del n.19. Després del dramàtic i finalment contingut Preludi Fúnebre, va venir el que m'imagino com a enyor de futur, el Cantabile del núm. 21. Havia començat el recital amb tres Nocturns i al final hi va afegir un dels darrers Estudis, la primera versió del Nocturn en mi menor, escrit en la joventut però publicat pòstumament, i una obra de Scriabin, admirador del polonès, com a lliçó per demostrar que la música no s'havia estancat en Chopin sinó que prosseguia.
Coll sempre ha sabut seguir la línia d'aquesta versió immaterial que s'ha anat fent sorgida dels grans intèrprets del piano. Sempre, en Chopin, en Brahms i en Txaikovski, ha encertat el registre just. No hi ha dubte que va inaugurar l'any que es dedica a Chopin amb una lliçó magistral.