Cerca de crítiques

Enquesta

Gran entre màxims

29/3/2010 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:L'Auditori

 

El títol vol avaluar tant el Quartet Casals com els sis minuts de Desolació que s'arrapen a la memòria tot i sonar entre obres més llargues, complexes i capgiradores. Qui escolti els primers compassos d'aquest plany ignorant-ne l'autor pensarà en un llenguatge a l'estil d'una Saahario. Enric Morera (1865-1942) s'hi mostra no ja modernista, sinó moderníssim amb unes línies independents i una rarefacció sonora sorprenents. És una obra de 1890 que esbarria la idea d'un compositor folklorista. Està escrita amb unes tintes quasi expressionistes que apleguen tensió i estatisme en una estructura circular. Un encert de programació que els Casals van tocar de manera ideal.

La vetllada començava amb una lectura particularment intensa del Quartet núm. 4 de Beethoven amb un segon moviment que sonava, però, amb l'esperit burleta dels passatges conversacionals del Falstaff verdià. Són les intencionalitats com aquesta les que mostren l'aprofundiment que caracteritza els Casals. L'obra data de 1801 i encara hi prepondera el primer violí, però ells equilibren la correlació, quan escau, com la d'una veu amb els registres d'un piano. La primera part acabava amb la Gran fuga op.133 de Beethoven, obra abstracta i futurista que ells eleven a la categoria de visionària sense amorosir-ne l'aspror excitant-la en tot moment.

A la segona part, el primer Quartet de Béla Bartók. Del 1909 enceta la col·lecció de sis que va marcar el gènere. La versió va colpir per la tensió i el joc de clarobscurs amb un inici que aclaparava talment com la força acumulativa d'una onada. Com a regal, l'impressionant Terratrèmol que clou Les set darreres paraules del Salvador a la creu de Haydn. Encara tremolem!

Xavier Casanoves Danés
Avui