Cerca de crítiques

Enquesta

La grandesa de Bach

28/3/2010 |

 

Programa: Frieder Bernius, Euroconcert

Lloc i dia:Palau de la Música

 

Posats a celebrar el 25è aniversari, Euroconcert poc es podia equivocar en posar l'accent de la programació en la figura de Bach. Interpretada amb tots els elements al seu lloc, la música del kantor de Sant Tomàs garanteix experiències espirituals i estètiques (que vénen a ser el mateix) de primera magnitud. Però amb la Missa en si menor oferta pel Cor de Cambra i l'Orquestra Barroca de Stuttgart vam arribar a un grau encara superior: al del pur miracle musical.

Frieder Bernius va aixecar aquest gran edifici sonor amb la humilitat de l'intèrpret conscient d'estar al servei de l'obra i la grandesa del director que deixa fluir la música amb tota la força irresistible de l'evidència. Va ajudar, i molt, disposar d'uns conjunts extraordinaris, una orquestra dúctil on sobresortien unes flautes de cant immarcescible i unes trompetes naturals espectaculars, i un cor d'excepcional homogeneïtat i calidesa, capaç de navegar per les fugues més alambinades amb una claredat de línies que deixava estupefacte.

La fusió de veus i instruments en el kírie inicial va ser poc menys que màgica, amb un Bernius que va adoptar un temps reverencial, imprecant pietat amb unció, amb un gest sobri que va excloure sempre tota temptació de teatralitat, per exemple en el Gloria. Moments punyents com un Crucifixus que lacerava l'ànima com els claus van lacerar el cos de Crist s'alternaven amb l'afirmació fervent del Sanctus. Després del commovedor Agnus Dei de Christophe Dumaux, el millor dels solistes, Bernius va culminar la seva versió amb un alliberador Dona nobis pacem. Va ser molt més que un concert, va ser la confrontació, quasi traumàtica, amb la certesa de la inevitabilitat. Amb la grandesa de Bach.

Xavier Cester
Avui