Cerca de crítiques

Enquesta

Camp minat

Ibercamera. Recital Chopin

25/2/2010 |

 

Programa: Aleksei Volodin, piano

Lloc i dia:Palau de la Música

Les col·leccions de peces breus de Chopin són uns camps de mines en què, en lloc de bombes, esclaten emocions allà on menys ho esperes amb unes reaccions sensibles que són imprevisibles i depenen de la circumstància personal i de la interpretació.

Aleksei Volodin va tocar els vint-i-quatre Preludis op.28 a gran velocitat i amb una força que els unificava per l'exageració de la mà esquerra. Si els que treballen en el camp dels tints parlen de modular els colors en termes d'apujar o abaixar uns tons, Volodin va incrementar a l'alça totes les indicacions dinàmiques i de caràcter ofegant la majoria de contrastos i correlacions en un oceà de so. Els Preludis més breus i els més delicats quedaven absorbits pels més desenvolupats o de factura més abrupta, però va haver-hi nombrosos detalls de qualitat a l'alçada de la fama del jove pianista rus. El seu poder de convocatòria va esgotar les entrades amb oients fins i tot sobre l'hemicicle.

La primera part havia començat amb una Barcarola op. 60 que ja feia albirar la unilateralitat amb què abordaria l'opus 28. La segona arrencava amb les tres Masurques op. 59 i la impressió ja va ser tota una altra com a pòrtic d'una execució esplèndida de la Sonata núm. 3, que va fascinar el públic tocada amb un voltatge pròxim a l'electrocució, el mateix aplicat a la Polonesa heroica que va culminar la tanda de propines. Va resultar obvi que el pianista se sent més còmode en les formes grans que en microcosmos com els dels Preludis.

Volodin és un valor fix a Ibercamera i era d'esperar que se li encomanés la celebració del bicentenari de Chopin, que va néixer prop de Varsòvia l'1 de març de 1810.

Xavier Casanoves Danés
Avui