Cerca de crítiques

Enquesta

ADN compartit

23/2/2010 |

 

Programa: Desena Simfonia de Mahler. OBC. Dir.: J.López Cobos.

Lloc i dia:L'Auditori

La Novena i la incompleta Desena de Mahler comparteixen genoma, i grans musicòlegs han volgut completar la darrera -encetada fa justament un segle- a partir de l'adagio inicial que Mahler sí que va perfer amb esbossos més o menys indicatius de formes i sonoritats.

El Cant de la terra i la Novena clouen amb comiats impregnats de lassitud i endurança, però es desconeixen els designis per a una Desena que Mahler remodelava sense parar i escometia decebut per la infidelitat d'Alma, l'esposa. S'està, doncs, obligat a dubtar i així ho confirmen un munt de versions i revisions com les quatre de Derik Cook o les dues de Remo Mazzetti Jr., la segona de les quals convenç López Cobos. És un transsumpte de la germana gran i, com ella, no comporta capgiraments que Mahler es reconeixia incapaç de fer (seria Schönberg qui catapultés la música cap a una nova identitat).

L'opció (refeta el 1997) ens presenta una obra situada en un llindar que no traspassa i que recondueix cap a un final confegit congriant l'adagio amb el final de la Novena. Resulta més acolorida i dinàmica que les opcions concurrents, sobretot en els scherzi: el primer és un pur argent viu de juxtaposicions i el caràcter sulfurós del segon plasma el desencís de Mahler i rebla tota una vida de davallades i sublimacions.

La lectura de López Cobos va ser cohesiva i àgil sense carregar tintes en les dissonàncies i en els aspectes catàrtics. Sota el seu gest regular, sobri i claríssim, l'OBC es va mostrar molt segura en una obra que escau al seu so. Plau polaritzar els grans aplaudiments en la categoria del director i en l'excel·lència de la trompetista Mireia Farrés.

Xavier Casanoves Danés
Avui